“La racionalitat pràctica, pràctica, igual que la teòrica, no és cap facultat psicològica, sinó un mètode, una estratègia. Però aquesta estratègia no es desplega en el camp de les creences sinó en el de les accions; no ens indica com pensar, sinó com viure; no tendeix a la veritat, sinó, en definitiva, a la felicitat. Viure racionalment és viure en funció de les metes més llunyanes i importants, és aclarir el que volem i actuar de tal manera que ho obtinguem en la millor mesura possible.
La dificultat amb què ensopeguem per a fer allò que volem no acostuma a ser que no podem fer allò que volem sinó que no sabem què és el que volem fer. Estem inquiets i desassossegats, ens posem a caminar abans de definir el rumb, ens agitem sense sentit. Ens manca un nord, una meta que ens posi en tensió i ens orienti en el camí. Tot caminant es fa sempre camí, però només és racional el camí que ens condueix justament allà on nosaltres volem anar.
La primera condició de la conducta racional consisteix, doncs, en l’exploració, aclariment i explicitació conscients dels propis fins.
Oblidar-se d’un mateix o sacrificar-se un mateix en nom d’altres instàncies -de Déu, de la pàtria, del rei, del partit, de la família, o de l’Estat- pot resultar admirable, però no és racional en el sentit que aquí donem a aquesta paraula. I per a res ens servirà que seguim el consell evangèlic d’estimar els altres com ens estimem a nosaltres mateixos si no comencem per estimar-nos primer nosaltres mateixos. Qui es comporta racionalment no perd de vista els seus interessos, el seu benestar. Algú objectarà que el sant i l’heroi s’obliden del seu benestar. Però ni el sant ni l’heroi es comporten racionalment. La santedat i l’heroisme poden constituir ideals de vida respectables i fins i tot admirables, però en qualsevol cas són diferents de l’ideal de la racionalitat.
La segona condició de la conducta racional consisteix, doncs, en l’assumpció dels interessos propis en el sistema de fins; és a dir, el benestar propi ha de ser un dels nostres fins últims.
Si hem d’organitzar la nostra acció i, en definitiva, la nostra vida en funció dels nostres fins últims, no en tindrem prou amb simples indicacions generals. Els fins últims s’han d’articular en fins intermedis, si és que han de ser operatius com a guies de l’acció concreta. Així, el fi últim del benestar propi ha de ser articulat mitjançant l’explicitació dels diversos interessos, assumits com a fins intermedis. Com més completa i realista sigui aquesta articulació, tant més eficaçment podrem arribar a aconseguir el nostre fi últim.
Els fins no són sempre independents els uns dels altres. De vegades, un fi serveix de restricció a un altre, és a dir, ens fixem com a fi la maximització d’algun paràmetre, però dintre de certa restricció, a saber, volem aconseguir alguna cosa en la major mesura compatible amb la realització d’un altre dels nostres fins. Algú pot desitjar tenir tants fills com li sigui possible alimentar i educar. Aquesta persona té dos fins: el de maximitzar el nombre dels seus fills i el d’alimentar-los i educar-los convenientment a tots; evidentment, el primer fi actua com a paràmetre a maximitzar, sotmès a la restricció del segon. Algú pot pretendre menjar tants dolços com pugui mentre no s’engreixi. És a dir, aquesta persona té dos fins: el de maximitzar la quantitat de dolços que menja i el de conservar la línia (o el pes); i igual com el cas anterior, el segon fi actua de restricció del primer. Resulta evident que, a l’hora de projectar teleològicament la nostra acció no podem perdre de vista ni els fins que cal maximitzar ni les restriccions a què volem sotmetre aquells fins i que, per tant, constitueixen elles també fins que han de ser explicitats.
La tercera condició de la conducta racional consisteix, doncs, en l’articulació dels nostres fins últims en fins intermedis i en l’explicitació de les relacions de limitació o restricció mútua que volem imposar als nostres fins.
No hi ha cap mètode per assolir el que és impossible o incoherent. L’estratègia de la racionalitat només és viable si el sistema de fins perseguit és coherent, és a dir, si cada fi és possible i si els diferents fins són compatibles entre ells. Un home pot pretendre vestir-se com una dona o viure molts anys, però no pot racionalment pretendre quedar-se embarassat o ser immortal. I ningú no pot organitzar la seva vida de tal manera que intenti, al mateix temps, guanyar la major quantitat possible de diners i disposar de la major quantitat possible de temps lliure.
La quarta condició de la conducta racional consisteix en la coherència del nostre sistema de fins, és a dir, que cadascun dels nostres fins sigui compatible amb els altres.
Si d’allò que es tracta és de maximitzar la consecució dels nostres fins, haurem d’assabentar-nos de quins són els mitjans més eficaços per aconseguir-los. Si volem evitar agafar una determinada malaltia infecciosa, hem d’assabentar-nos si existeix una vacuna contra ella i quines altres mesures profilàctiques resulten eficaces en la seva prevenció. Si volem guanyar les eleccions, hem de conèixer la manera de guanyar-nos l’adhesió de l’electorat. Si volem fer l’amor sense tenir fills, hem de conèixer els mètodes anticonceptius que hi ha disponibles. I si volem tenir fills sense fer l’amor, hem d’assabentar-nos de les tècniques disponibles d’inseminació artificial. En qualsevol cas, està clar que, per molt diàfana que sigui la nostra consciència dels fins, mentre no tinguem consciència dels mitjans no podrem organitzar racionalment la nostra acció.
La cinquena condició de la conducta racional consisteix en el coneixement -o almenys en l’intent de coneixement- dels mitjans adients per a la consecució dels fins perseguits.
És evident que no n’hi ha prou amb conèixer teòricament els mitjans adients per a l’obtenció dels nostres fins, si del que es tracta és de maximitzar la consecució d’aquests fins. A més de conèixer els mitjans, és necessari posar-los en pràctica. En això rau precisament el moment essencialment pràctic de la racionalitat. De vegades passa que una parella que desitja no tenir fills i que coneix perfectament els mitjans anticonceptius fa l’amor sense utilitzar ni tan sols un preservatiu. O que l’embarassada que desitja el millor del món per al seu futur fill continua fumant durant l’embaràs, sabent que això probablement està perjudicant el fetus. O que algú que es matricula a un curs d’anglès amb la intenció seriosa d’aprendre aquest idioma, per mandra deixa d’anar a les pràctiques, tot i saber que d’aquesta manera no aconseguirà el seu objectiu. De cap d’aquestes persones no diríem que es comporten racionalment en les circumstàncies descrites. La racionalitat suposa el compromís pràctic de fer tot el que sigui possible per aconseguir els fins que nosaltres mateixos ens hem posat, de realitzar els actes i utilitzar els procediments i les tècniques i efectuar els tràmits necessaris per a la consecució dels nostres fins.
La sisena condició de la conducta racional consisteix en la decisió de posar en obra -almenys en la mesura que puguem- els mitjans adients per a la consecució dels nostres fins.
Diem que diferents fins es troben en la mateixa línia si un d’ells, el fi immediat, només ens interessa en tant que instrument per a obtenir un segon fi, que al seu torn només perseguim per la seva contribució a la consecució d’un tercer fi, que per la seva banda es troba en funció d’un altre fi encara més llunyà, etc., fins arribar al fi últim d’aquesta línia. Així busquem un taxi perquè ens porti a l’estació, a fi d’agafar el tren per anar a València, a fi de visitar allí el famós cirurgià estètic, amb l’objectiu que ens arregli la forma del nostre nas, a fi i objecte de tenir més èxit en la nostra carrera cinematogràfica, per així guanyar més diners i, d’aquesta manera, poder dedicar-nos com més aviat millor a la filatèlia, que és el que en últim terme desitgem. En aquesta línia de vuit fins, l’actual recerca del taxi constitueix el fi immediat; la dedicació a la filatèlia, el fi últim; i la resta dels fins forma anelles intermèdies. La tàctica té a veure amb la consecució dels fins immediats; l’estratègia, amb la dels fins últims. Si ens comportem racionalment, subordinarem la tàctica a l’estratègia; si hi ha conflicte entre fins de la mateixa línia, preferirem sempre els fins posteriors als anteriors, i estarem sempre disposats a canviar els fins intermedis per altres alternatius que puguin conduir-nos millor als fins últims, o a saltar-nos fins anteriors prenent dreceres que ens portin directament als posteriors. Potser ens podem arreglar el nas sense anar a València, o potser podem fer carrera cinematogràfica sense arreglar-nos el nas, o guanyar diner fora del cinema, o consagrar-nos a la filatèlia sense disposar de diners propis obtenint, per exemple, el càrrec de conservador del museu de segells de Correus.
Com a setena condició de la conducta racional exigirem la subordinació de la tàctica a l’estratègia, és a dir, preferirem els fins posteriors que no pas els anteriors de la mateixa línia.
Acabem de veure que l’agent racional es troba sempre disposat a sacrificar un fi pròxim a favor d’un altre més remot de la mateixa línia. Però no tan sols això. L’agent racional no és tossut, no s’aferra una vegada per totes als seus fins un cop els ha formulat, es troba disposat a reformular els seus fins quan -per canvis en les circumstàncies, o en els gustos, o en l’edat, o per adquisició de nous coneixements o l’acumulació d’experiències o pel que sigui- els seus desigs i interessos han canviat. Es troba constantment disposat a esborrar fins de la llista, a afegir-ne altres de nous, a treure o afegir restriccions i, en general, a revisar i tornar a articular el sistema dels fins d’acord amb els canvis que el propi agent o el món que l’envolta vagi experimentant. L’agent racional es troba sempre disposat a negociar, a pactar i a fer coalició amb els altres, fins i tot quan això l’obliga a renunciar a una part dels seus fins, si d’aquesta manera pot obtenir la satisfacció d’altres fins més importants per a ell, que d’una altra manera no aconseguiria d’atènyer. L’agent racional és, doncs, per afegiment, raonable.
L’octava condició de la conducta racional requereix la disposició constant de l’agent a revisar, reformular i negociar el sistema dels seus fins en funció dels seus interessos, desigs i circumstàncies canviants.”
Jesús Mosterín. Racionalidad y acción humana, 1987
QÜESTIONS PER A DESPRÉS DE LA LECTURA
1. Respon breument i amb claredat les següents preguntes:
a.- Què enteneu per Racionalitat?
b.- Per què és important la Racionalitat?
c.- Quin és el fi de la racionalitat pràctica?
d.- Per què el sant o l’heroi no actuen racionalment?
e.- Posa exemples de fins últims i fins intermedis que formin part d’una acció.
f.- Què vol dir que el nostre sistema de fins sigui coherent?
g.- Posa exemples de mitjans necessaris per aconseguir uns fins.
h.- On rau, essencialment, la practicitat de la racionalitat?
i.- En una conducta racional, ¿quina relació s’estableix entre tàctica i estratègia?
j.- Els fins, en una conducta racional, han de mantenir-se de forma invariable?
2. Explica per què les conductes següents són irracionals, indicant les condicions necessàries per a la racionalitat pràctica que no es compleixen:
a.- Una noia amb certes nocions de fisiologia no vol quedar embarassada, però malgrat tot fa l’amor en els seus dies fèrtils sense utilitzar cap mena d’anticonceptiu.
b.- Un estudiant es matricula cada any en una facultat diferent i abandona constantment els seus estudis que només ha començat, de tal manera que, després de passar deu anys en la Universitat i haver-se matriculat en deu facultats diferents, no ha arribat al segon curs en cap d’elles.
c.- El nou director d’una empresa en el seu primer any al front de la direcció malvèn totes les seves existències i instal·lacions i no inverteix res en l’empresa, de manera que els dividends del primer any són molt alts, però l’empresa fa fallida a l’any següent.
d.- El batlle d’una ciutat vol, com a finalitats últimes de la seva política municipal, tant el màxim augment del nombre de vehicles que circulen per la ciutat com la disminució al màxim de la pol·lució atmosfèrica i que la qualitat de l’aire que respiren els seus ciutadans sigui òptima.
e.- Un esportista vol guanyar un determinat campionat, però no coneix les seves regles i no es molesta en aprendre-les, per la qual cosa és desqualificat als primers moments de la competició.
f.- Un jove vol gaudir de la millor salut possible, però també vol conèixer directament què és patir un càncer de pulmó, coneix els resultats de la investigació sobre el tabac i fuma un paquet de cigarrets cada dia.
