“Entenem per activitat en general un o conjunt d’actes en virtut dels quals un subjecte actiu (agent) modifica una matèria prima. Aquesta caracterització de l’activitat precisament per la seva generalitat no especifica el tipus d’agent (físic, biològic o humà) ni la naturalesa de la matèria prima sobre la que actua (cos físic, ésser viu, vivència psíquica, grup, relació o institució social) ni tampoc determina el tipus d’actes (físics, psíquics, socials) que condueixen a una certa transformació. (…)
El nostre concepte d’activitat és prou ampli per englobar, per exemple: a un nivell físic, les relacions nuclears de determinades partícules que condueixen a la transformació d’uns elements químics en el seu conjunt, o l’activitat d’un òrgan en particular; a un nivell psíquic, les activitats sensorials, reflexes, instintives, etc., de l’home o de l’animal; en aquest nivell instintiu, l’activitat pot manifestar-se com una sèrie d’actes tan complexos com la construcció d’un niu per un ocell, sense que per aquest motiu deixi de ser una activitat merament biològica, natural. L’home també pot ser subjecte d’activitats -biològiques o instintives- que no ultrapassen el nivell purament natural i que, per tant, no podem considerar-les específicament humanes.
L’activitat pròpiament humana tan sols es dóna quan els actes adreçats a un objecte per transformar-lo s’inicien amb un resultat ideal, o fi, i acaben amb un resultat o producte efectius, reals. En aquest cas, els actes no tan sols es troben determinats causalment per un estat prèviament existent -determinació del present pel passat-, sinó per quelcom encara no existent i que, malgrat tot, determina i regula els diferents actes abans de desembocar en un resultat real; o sigui, la determinació no ve del passat, sinó del futur.
Aquesta forma d’articulació i determinació dels diferents actes del procés actiu distingeixen radicalment l’activitat específicament humana de qualsevol altra merament natural. Aquesta activitat implica la intervenció de la consciència, gràcies a la qual el resultat existeix dues vegades -i en temps diferents-: com a resultat ideal i com a producte real. El resultat real, que es vol obtenir, existeix primer idealment, com un mer producte de la consciència, i els diferents actes del procés s’articulen o estructuren conforme al resultat que es dona primer en el temps, és a dir, el resultat ideal. (…) Per tal que es pugui parlar d’activitat humana cal que en ella s’hi plantegi un resultat ideal o fi a acomplir, com a punt de partida, i una intenció d’adequació, independentment de com s’acabi materialitzant el model ideal originari.
(…) En anticipar idealment el resultat efectiu, pot ajustar els seus actes com elements d’una totalitat regida pel fi. Aquesta prefiguració ideal del resultat real diferencia radicalment l’activitat humana de qualsevol altra activitat”.
Sánchez Vázquez, A. “Filosofia de la praxis”, 1967, pàg. 229-231.
