“Els homes sempre es queden sense comprendre que el logos és tal com jo els el descric, tant abans de sentir-me com després d’haver-me escoltat. Doncs, malgrat que totes les coses s’esdevenen d’acord amb aquest logos, els humans semblen gent sense experiència fins i tot quan experimenten paraules i accions tals com les que explico, quan distingeixo cada cosa segons la seva constitució i dic com és. A la resta els passen desapercebudes totes les coses que fan quan estan desperts, talment com obliden allò que fan quan dormen.”
Sextos Empíric. Adv math, (s.III.) K.R.197.
“El mar és l’aigua més pura i més corrupta. És potable i saludable per als peixos. Per als homes, en canvi, és impotable i abominable.”
Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III) K.R.202.
“El mateix és vida i mort, vetllar i dormir, joventut i vellesa. Aquelles coses es converteixen en aquestes i a la inversa.”
[Plutarc] Cons. ad Apoll. K.R. 205.
“La veritable naturalesa de les coses acostuma a estar amagada.”
Temistius, (s.IV d.C.) K.R. 211.
“No comprenen com això, atesa la seva varietat, pot concordar amb sí mateix: existeix una harmonia tensa enrere, com en l’arc i en la lira.”
Hipòlit. Refutació de totes les heretgies, (s.III) K.R 212.
“Cal saber que la guerra és comú a totes les coses i que la justícia és discòrdia, i que totes les coses sobreviuen per la discòrdia i la necessitat.”
Orígenes. Contra Celsum, (s. III d.C.) K.R. 214
“Heràclit diu en algun lloc que totes les coses es mouen i que res no està quiet; i comparant les coses existents amb el corrent d’un riu, afirma que no et podràs submergir dues vegades en el mateix riu.”
Plató. Cràtil, (s.IV a.C.) K.R. 218
“El cosmos no el va fer ni cap déu ni cap home, sinó que sempre ha estat i serà foc que s’encén i s’apaga segons mesura.”
Climent d’Alexandria. Stromateis, (s.III ) K.R 221
“Totes les coses es canvien contínuament amb el foc, i el foc, tanmateix, amb totes les coses, com les mercaderies amb l’or i l’or amb les mercaderies.”
Plutarc, (s.I d.C) K.R. 222
“Per les ànimes és mort convertir-se en aigua, i per l’aigua és mort convertir-se en terra. De la terra neix l’aigua i de l’aigua l’ànima.”
Climent. Stromateis (s.III ) K.R. 232
“Una ànima seca és molt sàvia i molt bona.”
Estobeu. (s.V d.C.) K.R.233
“Segons Heràclit, ens fem intel·ligents inspirant el logos diví a través de la respiració. Ens n’oblidem mentre dormim, però recuperem novament els nostres sentits en despertar-nos. Car durant el somni, com que estan tancats els canals de percepció, la nostra ment se separa de la seva relació amb allò que ens circumda, conservant una única vinculació a través de la respiració, com si d’una mena d’arrel es tractés. És per això que durant el somni perd la memòria que abans tenia. En despertar-se, però, s’aboca novament a través dels canals perceptius com si fossin finestres i -prenent contacte amb allò circumdant- es revesteix novament del seu poder de raó.”
Sextos Empíric. Adversus mathematicos (s. III) K.R.237
“Un home borratxo pot ser conduït per una criatura, i va ensopegant arreu sense saber per on va amb la seva ànima humida.”
Estobeu. (s.V d.C.) K.R.234
“En va es purifiquen dels delictes de sang banyant-se en sang, com si qui ha quedat enfangat tingués la pretensió de netejar-se amb fang. Sens dubte semblaria boig a qualsevol que el veiés. També dirigeixen pregàries a aquestes estàtues, com si es pogués conversar amb les coses, sense conèixer la veritable naturalesa dels déus ni dels herois.”
Aristòcrit. Theosophia, K.R. 244
