Per què pensem tant? Per què volem que les coses siguin perfectes?A la nostra ment creem coses, persones i circumstàncies amb unes característiques determinades. Creiem que aquestes són les ideals i desitgem que ens passin a la vida real perquè aquesta sigui “perfecta”.
És un error esperar que les coses passin com desitgem que passin, esperar que tot sigui perfecte, organitzar al detall el dia a dia, pensar en el demà, en el passat demà o en la setmana següent, planejar cada instant per intentar que sigui ideal. Res succeirà com hem imaginat perquè en els moments hi ha molts minuts i moltíssims segons, i en tots aquests poden passar milers de coses, i la majoria d’elles no les hauríem previst mai. Per tant, només aconseguim dues coses: decepcionar-nos en veure que no hem assolit allò tan perfecte que havíem somniat, i perdre el temps creant futures irrealitats perfectes mentre podríem estar disfrutant de les imperfeccions del present.
| “És un error esperar que les coses passin com desitgem que passin, esperar que tot sigui perfecte, organitzar al detall el dia a dia, pensar en el demà, en el passat demà o en la setmana següent, planejar cada instant per intentar que sigui ideal” |
La perfecció no existeix. És creada per nosaltres, pels nostres pensaments i el nostre desig de felicitat. Però la felicitat no ens la porta allò que hem estat planejant dos, tres o quatre dies abans i que mai resultarà, sinó que l’aconseguim gaudint del present. Les coses imprevistes i menys planejades són aquelles que més gaudim i que recordarem al llarg de la nostra vida, aquelles que ens emocionen, ens omplen i ens posen la pell de gallina.
La vida, les coses i les persones estan formades per imperfeccions i hem de conviure i adaptar-nos a elles, perquè són totes aquestes les que ens faran gaudir i ser feliços, perquè les més simples imperfeccions poden arribar a ser les més perfectes.
Laura
