Violència. És un concepte tan usat i amb tonalitats tan diferents, que quan l’estàs usant no pots saber mai com entendran els que t’envolten aquesta paraula. Quan jo era petit i m’ensenyaven que significaven els mots, m’explicaven que violent era prendre a un altre nen la joguina de les seves mans sense no demanar-li ni permís. Després quan em vaig fer una mica més gran em van ensenyar que violència també era insultar i molestar als meus companys de classe. Finalment quan ja era a l’ESO, el concepte que em va quedar sobre la violència va ser aquell que feia referència a l’acció de degradar a una persona tant física, psíquica com sexualment.
A part però, també vaig aprendre que havia de diferenciar entre violència i autodefensa, no és el mateix violar a algú, que intentar desfer-te de qui t’intenta violar, però que molts cops el que exercia la violència sortia guanyant i el que intentava defensar-se sortia perdent. Poc a poc, vaig començar a veure com els mitjans de comunicació em desmuntaven tots els esquemes que jo tenia, el que em deien era que els empresaris no havien de demanar permís per prendre diners als seus treballadors. Em deien que hi havia gent que tenia molts diners, que els treia dels beneficis que els donaven els seus treballadors i en comptes de repartir-los, se’ls quedaven ells. Això en un principi em va sobtar, però al cap del temps ho vaig acabar trobant normal.
Després, vaig començar a veure per les noticies que arribaven pasteres de països subdesenvolupats plenes de gent sense possibilitats de continuar vivint a aquests països. Però el sorprenent, no era que hi haguessin països tan malament com aquests, que també. Si no que nosaltres des d’un país acomodat i amb gent plena de diners, en comptes d’ajudar-los i mostrar la solidaritat que qualsevol persona mostra per la gent que l’envolta, els volíem fotre fora, i que tornessin als seu país on s’estava morint de gana. Això em va sobtar molt, els vídeos als telenotícies de pasteres plenes de gent, i també els de com hi havia ple de gent jove que intentava saltar les fronteres de Ceuta o Melilla, em va deixar bocabadat. Per més que preguntava però, la gent em responia, “No, no, aquests immigrants que se’n tornin al seu país que aquí no hi ha lloc per a ells”, i jo responia “Però aquí hi ha gent que té molts diners i viu molt bé, perquè no els comparteixen?”. La resposta era simple, “Els diners són seus”, jo però, tot i aquesta resposta no ho acabava d’assimilar, perquè des de ben xic sempre m’havien ensenyat que les coses s’han de compartir i més quan els altres no en tenen i veus que estan patint.
Finalment, van acabar de destruir tots els meus esquemes, quan vaig començar a veure que els Mossos d’Esquadra treien famílies senceres amb fills de les seves cases, i no de manera pacífica. També em va sorprendre, com els mitjans de comunicació titllaven de “perroflauta” a qualsevol persona que no seguis els esquemes de la normalitat, no només a l’hora de vestir-se, si no també a l’hora d’actuar, és burlaven d’aquesta manera de tota la gent que es movia sota el 15M. Sobretot per això, em va sorprendre el que un dia ma mare em va explicar, que quan em va tenir a mi, la van convidar a anar-se’n del treball, del que va acabar marxant, dient-li que “si tenia un nen ja no podria preocupar-se tant de la feina”. Tot això és el que m’ha trencat els esquemes que tenia de petit al cap, jo que pensava des de petit que vivia en un món feliç on ningú patia…
|
Jo sempre he entès, i ningú no m’ha dit mai pas el contrari, que quan t’estan atacant de manera directa tu t’has de defensar, i que no pots quedar-te parat mentre degraden la teva persona
|
És tot això el que fa replantejar-me de quina manera he de defensar-me d’aquest atac constant del sistema. Jo sempre he entès, i ningú no m’ha dit mai pas el contrari, que quan t’estan atacant de manera directa tu t’has de defensar, i que no pots quedar-te parat mentre degraden la teva persona. Però, sempre he tingut discussions amb molta gent, perquè segons ells, també t’has de defensar, però mai exercint violència contra el que t’està oprimint. La meva pregunta era sempre “però, que no està justificada la violència que pot exercir una dona quan està intentant ser violada per algú?”. La seva resposta era “si, en aquest cas si, per que s’està auto-defensant, si no ho fes l’acabarien violant”.
Per tant, arribàvem a la fàcil conclusió de que la violència quan és sinònim d’autodefensa està justificada. Així que jo preguntava llavores, el perquè de la negativa constant d’enderrocar els poders fàctics, no et parlo d’agafar les armes, perquè només beneficiaria a certes empreses armamentístiques. Parlo de perquè veiem bé que un poble com Egipte es revolti, fins i tot podem arribar entendre que els grecs es revoltin però quan això passa al nostre país ja no, ja no potser. Diem que no pot ser que als nostres barris s’ataquin bancs, no pot ser que s’ataquin Starbucks, no pot ser. No? Perquè no? Realment, no et diré que ho facis, però m’agradaria que et plantegessis si realment és tant violent això. Realment, no són els sentiments de malestar el que s’expressa quan ataquen aquest símbols del capitalisme? Potser no s’estan defensant de manera directa d’aquest sistema que t’esclavitza i et tortura, no. Però els seus sentiments són els que són i el teu rebuig al capitalisme existeix, si ells se senten tan atacats que no els importen les conseqüències de les seves accions és el seu problema. D’acord que les consqüències són per a tothom, però entenc que criminalitzar-los seria contraproduent i al meu entendre contradiure’s, és el que el poder vol diferenciar-nos entre bons o dolents manifestants. No, no ens poden separar. Tampoc et dic que tingui un rerefons molt estratègic atacar un Sturbucks o un banc, no, així no enderrocaràs el capitalisme, però el que ataquen és la imatge del capitalisme que t’esclavitza i et violenta dia a dia.
Per altra banda, trobaria injustificable atacar les persones, tant física com psícològica com sexualment. Primer perquè no és efectiu; Segon perquè al meu entendre no seria estratègicament positiu. Tercer i últim perquè igual que dic que algú que neix en un determinat barri és més propens a dur a terme una sèrie de conductes, en aquest cas no permeses per la llei. Algú que neix en una determinada família, amb diners, també es veu condicionat a que el seu entorn el porti per un camí en el que li sigui difícil veure més a part de la seva comoditat. De manera que es vegi emparat pel sistema a explotar a altres persones (a través d’empreses). Així que tot i que no trobo justificable cap de les dues conductes que puguin arribar a tenir, trobo que les dues són igual d’injustificables, tant la que no està permesa per la llei com la que està emparada per aquesta.
Finalment, arribo a la conclusió, que m’és impossible condemnar algú que ataca a un objecte o a una imatge del sistema capitalista. Trobo que el malestar social actual pot arribar a donar lloc a això, i que quan algú es sent atacat, li costa pensar en segones i terceres conseqüències dels seus actes, i actuarà segons la seva voluntat. Però, com he dit abans no tobo justificable atacar les persones, així que trobo que cadascú ha d’actuar segons la seva voluntat, sempre i quan no ataqui la llibertat dels altres.
Raul
