Els Amics de les Arts

El dia 14 de febrer, aquest grup de pop català format per quatre membres, va treure el seu tercer disc. Jo, com a seguidor d’aquest grup, esperava amb delit el llançament del nou àlbum. Després de “Catasfiore Cabaret” i del “Bed & Breakfast”, els amics han publicat “Espècies per Catalogar”. El seu primer disc, el van escriure l’any 2008. En aquells temps, els quatre integrants del grup, en Joan Enric, l’Eduard, en Ferran i en Daniel compartien pis al carrer Muntaner de Barcelona. Tot i que només en Daniel tenia bons coneixements musicals, els altres membres van treure gran profit de les qualitats que tenien. En Ferran va recuperar antics instruments estrafolaris que sabia tocar. A en Joan Enric se li donava molt bé això d’inventar lletres per les cançons del grup i sabia tocar la guitarra. I encara que els quatre cantaven força bé, l’Eduard és el que té més bona veu i fa més de solista. Així és com es va formar el grup dels “Amics de les Arts”.

En el primer disc, amb cançons com “Dejavú” o “Tren Transsiberià”, els Amics transmetien les ganes de viatjar i de veure món que tenien aleshores. Desitjos d’adolescents. Però, segons la meva opinió, la cançó més representativa d’aquest disc és “A vegades”, on expliquen la convivència dintre el pis. Un any després, concretament a l’estiu del 2009, el grup de pop català va treure el seu segon disc. Un àlbum que els va fer  catapultar cap a l’èxit. Els Amics havien madurat. L’amor i l’humor van prendre una gran importància en “Bed & Breakfast”. Cançons com “Jean-Luc” o “La merda se’ns menja” representaven el que seria l’àlbum; cançons més per ballar, més “poperes”, totes amb un gran ús de la llengua catalana. El tema: L’amor. El “Ai Jean-Luc ai Jean-Luc vuui entendre-ho però no puc” és ja una tornada que hem cantat tots. Aleshores els Amics van demanar als seus incondicionals un any de descans per poder concentrar-se en el seu tercer disc.

Avui, ja fa quasi tres mesos que tinc aquest tercer disc a casa. No puc deixar d’escoltar-lo. Els Amics han arribat ja a la maduresa. Són vertaders adults. Es plantegen ja que volen ser de grans a “Monsieur Cousteau”, comencen a pensar en els fills a “Miracles” o s’ho passen bé en una festa com a “Carnaval”. El grup de pop català es supera en aquest tercer disc. El recomano a tothom. I segur que després d’aquest disc els Amics tornaran a sorprendre, tornaran a innovar, tornaran a divertir… Tornaran a fer música.

Joan