“Com anava vestida? Quina hora era? Per on anava? Com és que anava sola?” Aquestes són preguntes freqüents quan es parla d’una violació. Si aquesta noia s’hagués comportat d’una manera “adient” hagués evitat que la violessin? Potser sí, potser no. Jo crec que no. Per què ens volen fer creure que no és l’home el que ha violat a la noia, sinó la noia, que amb tota la malícia del món, ha provocat l’home i ell no s’ha pogut resistir? “És que aquesta noia va sempre vestida com una fresca… És normal que li passin aquestes coses…” Com es pot intentar justificar els violadors amb arguments tan pobres com aquest? És que el “pobre home” no es podia resistir? Aleshores està clar que el problema és seu, no de la noia, de la roba, de l’hora o del barri. Intentar argumentar les actuacions injustificables dels homes és comú en les societat masclistes en les que vivim.
| “ens volen fer creure que no és l’home el que ha violat a la noia, sinó que la noia, amb tota la malícia del món, ha provocat l’home i ell no s’hi ha pogut resistir” |
Ho vulguem o no, tarats així existeixen. I què hem de fer nosaltres? No sortir de casa? Anar tapades de cap a peus com ho feien les nostres àvies? Moure’ns sempre amb algun amic, pare o germà que ens protegeixi? Aquesta no és la solució, potser és la postura més còmoda ja que no et surts dels esquemes de que les dones som febles, fines, necessitem ajuda per defensar-nos… Aquesta mentalitat i aquesta por assegura la suposada superioritat dels homes en tots els sentits, ja que ens intenten subratllar que sense ells som incapaces de fer res. Però, que no érem tan dolentes? Tan perverses? En què quedem? Som persones que reivindiquem el nostre espai sense repressió i sense por, buscant que en comptes de protegir s’ensenyi a no atacar per motius de diferències de gènere.
Ainara
m’agrada molt!