Dintre d’una setmana serè tieta per primer cop de la meva germana gran, Gemma. Des de fa un parell d’anys desitjava que cada cop que venia a dinar a casa amb el seu promès digués la notícia d’un embaràs. Però semblava que mai arribaria el dia que em truqués i em digues que estava embarassada, fins que va arribar. Va ser molt directe i pel telèfon i jo em vaig posar a cridar i plorar com una boja.
És realment increïble que decidís buscar un fill sent com és ella. Sempre he estat pendent de les noticies de ella del metge i de les ecografies. Va arribar el dia que ens van dir el sexe del nadó i era el moment de buscar noms pel meu futur nebot. Em van dir que seria nen i
| “semblava que mai arribaria el dia que em truqués i em digues que estava embarassada, fins que va arribar” |
que dubtaven sobre els noms. Entre tota la família varem decidir que es diria Gerard, ja que no n’hi ha cap i és un nom realment maco.
Van començar a passar els mesos volant i de cop i volta li va començar a créixer la panxa, d’una forma descomunal! Tinc ganes que arribi finals de maig per poder donar la benvinguda a un membre més a la meva família i poder-lo tenir en braços.
M’encanta la idea de ser tieta, de comprar-li coses, de mimar-lo i de poder jugar amb ell perquè jo, en ser germana petita no he pogut gaudir de tot això. Espero ser una bona tieta i que el Gerard m’estimi igual o més del que jo ja l’estimo.
Molta sort família Godino Poblet i felicitats!
Anna
