Fa un parell d’estius, per allò de fer esport i estar més sans, uns amics i jo vam decidir anar a córrer per la muntanya.
Sortíem d’hora, quan encara no feia gaire sol, i anàvem fins la Font de Sant Mateu, on paràvem a descansar abans de fer el camí de tornada. Durant aquelles sortides no és que passes res de l’altre món, però tampoc eren avorrides. Anar per la muntanya sempre és agradable, i amés des d’allà dalt hi ha unes vistes molt bones, així que no ho passàvem pas malament.
Un d’aquests dies, quan descansàvem a la Font de Sant Mateu, vam veure que alguna cosa es movia al la bassa que hi ha davant de la font. Vam treure el cap per veure que era i el que hi havia ens va deixar bocabadats. Al mig de la bassa, surant sobre una soca, hi havia una petita guineu que hi devia haver caigut quant intentava beure aigua. Com que la guineu estava atrapada dins la bassa -que estava voltada per una mena de mur de contenció- i per ella sola no podia sortir, vam decidir treure-la d’allà el més aviat possible, vés a saber quant de temps portava a l’aigua.
Des del principi la cosa no va ser fàcil, la guineu tenia por de nosaltres, i nosaltres teníem por de que ella ens mossegués. Però finalment, amb l’ajuda d’un ciclista que passava per allà, i fent servir una branca, vam aconseguir empènyer la soca on era la guineu fins la vora de la bassa i la vam treure de l’aigua. Un cop vam deixar la guineu a terra va sortir com un llamp, i en tan sols uns segons ja l’havíem perdut de vista.
Aquesta experiència em va alegrar molt, no només per haver pogut treure la guineu de la bassa, sinó també pel fet d’haver comprovat que a la nostra muntanya hi ha més vida salvatge de la que sembla.
Cristian
