Sembla que no acabi d’arribar mai. On són la calor i el sol? Tinc ganes d’estiu. D’estirar-me a la gespa i escoltar música sota la calor del sol, anar a la platja i veure el mar blau i lluent, poder deixar d’utilitzar pantalons llargs i jersei, sortir per la nit fins que surti el sol o simplement no fer res.
Ja fa unes setmanes que tothom parla del mateix, volem que arribi ja! Estic cansada dels dies grisos i del fred. L’espera se m’està fent massa llarga, cada dia fa una mica més de calor, comença a sortir el sol, els dies són més llargs però hi ha alguna cosa que no li deixa pas. Crec que mai havia tingut tantes ganes d’estiu. Aquest any ha sigut un any dur, tinc molta pressió a sobre per treure uns resultats satisfactoris al batxillerat i poder anar a la universitat que vulgui, ja que no tinc moltes opcions. A més a més a casa les coses han canviat. Suposo que tot plegat fa que tingui tantes ganes d’estiu, de no tenir tantes obligacions, de relaxar-me i oblidar.
Espero amb moltes ganes un estiu diferent, un estiu que espero no oblidar mai. Encara no sé el que faré (encara que tinc alguns plans) però sigui el que sigui, serà per recordar.
Andrea