La iaia Maria és la meva besàvia i el passat març va complir noranta-set anys. Va néixer a Torrenueva, un poblet de la Manxa i cap el 1965 es va traslladar a Barcelona amb la seva nombrosa família. La iaia ha estat una dona molt treballadora, alegra i poc carinyosa. Mare de cinc fills, ha portat una vida dura però ha aconseguit tot allò que s’ha proposat, sempre amb l’ajuda del seu marit, el iaio Blas.
| De tant en tant, l’anem a visitar i encara que no ens reconeix, se li il·lumina la cara. El dissabte passat, a l’hora de marxar ens va dir “muchas gracias por venir y que tengáis suerte” |
Ja fa uns quants anys que els seus fills la cuiden perquè no es val per si sola. Però en els darrers mesos ha empitjorat molt, sobretot des de que el meu besavi va morir. Cada vegada que parlo amb la meva àvia em diu que està pitjor. Ja no vol menjar i li costa respirar. A més a més, no fa cas als seus fills i ells pateixen.
De tant en tant, l’anem a visitar i encara que no ens reconeix, se li il·lumina la cara. Sap que ens ha vist alguna vegada però no associa on ni quan. El dissabte passat hi vam anar,
i a l’hora de marxar ens va dir “muchas gracias por venir y que tengáis suerte”.
Anna.
