Quin sentit té considerar-nos animals racionals?

Sembla inimaginable l’antropocentrisme en ple segle XXI, però hi és i al meu entendre és quelcom molt negatiu per a les altres espècies que molta gent considera inferiors, tant de manera directa com indirecta. Aquesta afirmació la baso en els milers de milions de persones que les exploten, i a més sense cap mena de remordiment.

Actualment, sembla que tothom estigui majoritariament d’acord en que l’univers no gira al voltant de les persones, que la terra no ha estat creada per als humans i en conclusió que no tot girà al voltant dels humans. Molts és veurien capaços d’afirmar que tampoc existeix l’antropocentrisme, cosa que al meu entendre és bastant fals, ja que els humans ens hem apropiat d’aquest planeta i dels recursos que ens dona, quan aquest no ens pertany. Qui som nosaltres, una espècie com qualsevol altra per acabar amb tots i més dels recursos naturals que produeix aquest planeta? Qui som per acabar amb totes aquestes espècies com si fossin simples objectes d’un sol ús?

Per què continuem vivint dintre d’aquest antropocentrisme mil·lenari, que evindencia la nostra irracionalitat, no pas aquesta racionalitat que ens hem auto-atorgat. Com pot ser que molts lluitem per la igualtat i el respecte mutu entre les perones però en canvi no ho fem amb la natura que ens envolta. No entenc com els humans tan “civilitzats” que som, siguem capaços de torturar i assassinar a altres animals que també senten i pateixen igual que nosaltres. Segur que ara molts saltarien dient que ho fem per sobreviure, i els hi respondria que no, que no és necessari en un món tant avançat com és el que vivim. No tenim escusa, ens seguim alimentant d’animals perquè volem, no perquè no tinguem la capacitat d’aconseguir la mateixa alimentació sense haber d’assassinar ni torturar cap animal. Després està el tema del gust extassiant que ens produeix la carn, el qual pots deixar de banda si realment estàs convençut que l’alimentació animal no és més que una aberració irracional.

Per a mi, el punt principal, rau en la educació i la informació que rebem del nostre entorn sobre aquest tema, que no fa més que propiciar aquesta alimentació carnívora. Són tots aquests estímuls que ens arribem des de petits i que ens rodegen els que no ens deixen mirar el nostre entorn i adonar-nos que amb aquesta alimentació estem propiciant la explotació i la tortura dels animals, que tenen sentiments igual que nosaltres. Aquestes mega-granges, on tenen els animalons tancats en gàbies les 24 hores del dia, on no fan més que patir. Són aquestes les granges d’on prové la nostra alimentació, i per tant quan estem menjant la carn que mengem estem contribuint a aquesta expotació. Nosaltres tenim al plat uns animals que han viscut en unes condicions tant pèssimes que feririen els sentiments de qualsevol persona, si tots veiessim la vida en que han viscut els animals dels que ens alimentem segurament no en continuaríem menjant.

Després de tot, no creieu que com a éssers racionals hauríem de fer el pas i deixar de contribuir a la tortura animal? Realment, ens considerem éssers racionals, i en canvi el que fem constantment no és més que torturar i assassinar altres animals que tenen sentiments igual que nosaltres. Així que jo, a nivell personal faré el pas i deixaré de contribuir a aquesta tortura, i no només això, si no que també extendre aquesta idea per tal de que tothom ho vegi i a ser possible s’hi senti particep.

PD: Siusplau, no em digueu que mateu per el gust que us dona la carn, que alimenteu a les multinacionals de l’alimentació per gust, ja sé que potser per alguns és un esforç més gran que per als altres, però sisuplau intenteu-ho.

Raul

Aquest article ha estat publicat en Aliments, Animals, Raül Gómez, Tortura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *