Becca Dannay

Es curiós amb tota la gent que ens arribem a creuar durant un any, si ens aturem a pensar a qui hem conegut últimament i probablement ja no tornem a veure mai més ens sorprendríem, segurament no ho fem perquè no hi ha hagut el temps suficient com per que aquestes persones s’hagin convertit suficientment importants.

L’any passat vaig conèixer per casualitat, a una nena de la meva edat que venia de Boston, en un principi només ens vam saludar per educació ja que hi havia més gent de la mateixa edat i tampoc teníem la intenció de fer-nos amigues. A dia següent vam tornar a coincidir i ens vam caure bé mútuament i vam començar a parlar, ella està estudiant castellà i a la inversa, jo anglès. Era una manera de que las dues poguéssim practicar l’idioma mentre que també ens ho passàvem bé a la piscina prenent el Sol, sortint després de sopar, etc. Gracies al “facebook” no hem perdut el contacte i se’ns va ocórrer que podríem tornar a veure’ns, però ella viu a Estats Units i jo aquí per tant seria complicat. Finalment vam arribar a la conclusió de que podríem fer un intercanvi, jo anar a visitar-la allà i viure amb la seva família durant una temporada i després ella podria venir a casa meva i conèixer Barcelona. Les mares es van posar en contacte a través de correu electrònic i hi van estar d’acord, les dues tenim moltes ganes de que arribi el dia per agafar l’avió i retrobar-nos.

Serà una bona experiència que cap de les dues oblidarà i espero no perdre mai el contacte amb ella.

Natàlia

Aquest article ha estat publicat en Amistat, Intercanvi, Natalia Gasulla. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *