Arriba l’estiu i tots tenim ganes de relaxar-nos, de deixar els llibres a l’armari, tancats amb clau a ser possible, i oblidar-nos d’ells… i dels deures… i de totes les coses relacionades amb estudiar. Però aquest any jo no podré fer-ho.
Me’n vaig tres setmanes a Irlanda a practicar l’Anglès. Sé que allà no estudiaré tant ni em tocarà fer deures, però la sensació de que m’hauré d’esforçar per parlar en una llengua que no és la meva, encara que en sàpiga, em fa sentir-me cansada. Desprès de tot el curs, no podré relaxar-me i ho hauré d’allargar unes quantes setmanes. D’altra banda, també ho veig com unes petites vacances, ja que viatjo a un altre país i coneixeré una nova cultura.
|
“la sensació de que m’hauré d’esforçar per parlar en una llengua que no és la meva, encara que en sàpiga, em fa sentir-me cansada” |
Viuré amb una família d’un petit poble al costat de Dublín, juntament amb un altre estudiant de diferent nacionalitat que la meva. La resta de companys amb els que vaig, viuran també en aquest petit poble i allà podrem quedar durant les tardes-nits, després de sopar. Durant el dia, aniré a l’escola d’aquell poble, on farem classes i activitats esportives. Els caps de setmana estarem un dia amb la família, que ens portarà a fer activitats familiars com anar a una barbacoa amb els amics, a la bolera o al pub i un altre dia estarem amb l’escola, la qual ens portara a fer activitats turístiques com visitar Dublín o la fàbrica de cervesa Guiness.
Segur que amb els amics que vaig i amb la gent que coneixeré allà, disfrutaré molt de l’estada a Irlanda. A més, serà una nova experiència i valoro molt que la meva mare em doni aquesta oportunitat, encara que potser no li demostri suficientment.
Judith Maltas
