El corralito del futur

L’ altre dia, ja fa unes setmanes, estava veient els informatius d’una de les cadenes públiques que té el país quan vaig veure una de les notícies de l’any. Segurament després d’aquesta, es produirà un abans i després en les relacions d’Espanya amb els països sudamericans, aquesta es la expropiació de la central Repsol YPF per part d Argentina. Però la història entre Argentina no només es resumeix en això. Sinó en un cúmul de situacions que farà que possíblement el comportament d’Argentina amb la UE no sigui mài més el que ha sigut fins ara.

Fa uns anys un govern populista i demagog va portar l’Argentina al caire de la fallida financera, i es va produir el tancament de centenars d’empreses i la pèrdua de milers de llocs de treball i també dels estalvis de molts argentins, fet anomenat corralito. La foguera l’havien preparat els deu anys de govern del justicialista Carlos Menem i al seu succesor, Fernando de la Rúa, li va tocar pagar-ne els plats trencats.

L’arribada d’Ernesto Kirchner al poder va arreglar, en certa manera, la situació, afavorit pels preus alts que van assolir les matèries primeres argentines en el mercat internacional, i la seva capacitat de diàleg amb altres governants i l’FMI. La seva dona i successora, peronista convençuda i protectora de Carlos Menem, en el desig d’aquest de mantenir la plaça de senador, veu les coses d’una altra manera, i percebent que la crisi torna al país i la seva popularitat va a la baixa decideix oferir carnassa al poble i primer treu el tema de les Malvines i després anuncia la nacionalització de la primera empresa del país, la petroliera Repsol YPF, tot anunciant la possible nacionalització d’altres empreses.

El poble argentí segurament entendrà que les expansions patriòtiques d’avui podrien ser el preludi d’un altre corralito en el futur.

David de Paz