Ja feia temps que volia fer un curset de socorrisme per tenir alguns coneixements sobre primers auxilis i per tenir el títol de socorrista terrestre, per a poder treballar a l’estiu en algun parc aquàtic o fer alguna cosa relacionada en aquest àmbit. Quan vaig parlar-ho a casa, els meus pares hi van estar d’acord, i el meu tiet, al que també li vaig comentar, va estar buscant cursos per mirar si en trobava un no molt llunyà. En va trobar un, que durava 5 setmanes, que es feia a finals d’abril i tot el maig, i el curset es realitzava a la creu roja d’El Masnou. L’únic problema que tenia aquest curs era que es realitzava als caps de setmana pel matí.
Un cop començat el curs, estava content perquè podia treure’m un títol fent el que m’agrada. A les classes estava atent i prenent apunts a una llibreta, que quan arribava a casa aquests apunts els passava a l’ordinador, però amb els exàmens de l’institut no els podia passar amb regularitat, i la setmana abans de l’examen vaig estar hores davant de l’ordinador passant apunts a net. Quan va arribar l’examen estava nerviós, ja que m’ho jugava tot en un examen, i no hi havia recuperació. L’examen no només era teòric, també hi havia una part pràctica, que aquesta última no havies d’estudiar res, només s’havia de saber fer.
Vaig sortir de l’examen molt content, amb bones vibracions, perquè tenia la sensació de que m’havia anat perfecte i havia aprovat. Em van dir que les notes les tindrien a partir del dimecres 23 de maig. El meu pare hi va anar dimecres per mirar si ja tenien les notes i em va dir que quan sabés alguna cosa em trucaria i m’ho diria, i cap allà les 7 de la tarda, veig que algú em truca: era el meu pare. De cop i volta em vaig posar molt nerviós. Vaig agafar el mòbil i el primer que li vaig preguntar va ser: “He aprovat?”, i el meu pare em va dir que sí, que havia aprovat. Em vaig posar molt content, ja que havent aprovat aquest examen em donen el títol de socorrista.
Sergi
