Ja farà un parell de setmanes vaig pujar a la casa que tinc a prop de Sort, on hi passa un riu, la Noguera Pallaresa, on s’hi practica ràfting.
Jo i la meva família vam decidir provar-ho, però el que de veritat ens va sobtar a tots es quan un home i una dona van pujar al nostre bot, però això no era res d’estrany, el que era verdaderament curiós es que l’home era sord-mud i la dona es comunicava amb ell amb tota facilitat gairebé no necessitaven contacte visual, i podien arribar a estructurar frases complicades.
Per descendir per el tram correcte del riu era imprescindible la comunicació i era verdaderament un clar exemple de superació la facilitat i la rapidesa que tenien per comunicar-se tot hi no estar l’un davant del altre mirant-se.
| “aquell home aconseguia dir-te el que volia sense que jo entengués el seu llenguatge, però ho aconseguia expressar amb gestos i una gran varietat de mirades i accions” |
Però el que em va deixar parat va ser que en acabar el descens el home va intentar comunicar-se amb mi i sorprenentment aquell home aconseguia dir-te el que volia sense que jo entengués el seu llenguatge, però ho aconseguia expressar amb gestos i una gran varietat de mirades i accions.
Quan vaig arribar a la meva casa, vaig estar-hi donant-hi voltes, i vaig pensar que aquells que pateixen algun tipus de malaltia o dificultat a la seva vida s’hi haurien de fixar amb aquell home per superar les seves dificultats amb facilitat com aquell home feia, un clar exemple de superació.
Borja
