Un contrabaix, una guitarra i un tambor simple. Vaig veure a la Roser a l’escenari i per fi m’ho vaig creure. Però quan l’Èric i en Jan es van plantar a l’escenari encara vaig creure més que avui tocaven al meu poble. A Premià. Portava mesos i mesos esperant poder anar a un concert seu. Van omplir la plaça de l’Ajuntament, la mítica plaça que acull l’assalt pirata cada any. No canviaria aquella plaça per res del món, bé, ni aquella ni la de Premià de Dalt. Plenes a vessar de gent encara fan més goig.
Dissabte 26 va ser un d’aquells dies en els que feia goig. Estava plena, bé potser exagero però les mides de la plaça son reduïdes i això fa que la sensació de plena es noti més. I si heu relacionat bé el primer paràgraf amb el segon, veureu que parlo d’ells. De la Roser,
| “ells creuen en la música lliure i que si no vols comprar-te el CD regalen les seves cançons per internet” |
l’Èric i en Jan. Els Catarres. Ells la van omplir. Ara, pel nom, molts de vosaltres no sabreu ni qui són. Ells són els pares de la famosa Jenifer de Castefa. La choni que va a Pont Aeri i te enamorat a un català que es tunnejarà el cotxe per ella. Van començar escrivint cançons a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles i ara un any més tard estan de gira per tot el país. Jo els vaig descobrir al maig de l’any passat, quan em van passar el videoclip de Jenifer i des de llavors que en sóc fan. Potser no de les més fidels, però si he de dir que m’encanten. Quan em vaig assabentar de que el passat dissabte venien a Premià no m’ho podia creure. De seguida li vaig dir a ma mare i als meus amics, que finalment van baixar amb mi a fer-me companyia al concert. Vaig cantar, sentir les cançons en directe, veure gent del poble, ex-companys de l’escola primària, companys de colònies i inclús algun familiar ballant, va ser massa.
Durant tot el concert, no els va faltar un somriure. I al finalitzar em vaig dir que jo no marxava d’allà sense una foto amb ells. Vaig aconseguir fer-me una foto amb l’Èric, el vocalista. I desprès vaig estar parlant amb la Roser, la contrabaixista per fer-me una foto amb tots tres plegats. I així va ser, la guardo com un tresor. Més tard em vaig comprar el disc i en Jan, l’altre component del grup me’l va firmar. Cal dir que ells creuen en la música lliure i que si no vols comprar-te el CD regalen les seves cançons per internet. Però tot i que jo ja tenia el disc descarregat a casa vaig decidir comprar-lo. El disc està acabat a mà, amb un títol fet per cadascun d’ells. No hi ha un d’igual. Així que desprès de tenir en mà el disc i la foto guardada al mòbil, vam acabar la nit a la platja de Premià. Allà vaig decidir que el pròxim concert que tocava, era dels Amics de les Arts.
Carolina Castaño
