L’educació pública està patint actualment una molt forta pressió per part del sistema capitalista que és la que està donant lloc a les fortes retallades, les quals estan disminuint les condicions de l’ensenyament, tant del professorat, l’alumnat com del personal no docent, el qual ja està privatitzat en molts casos.
Uns quants problemes, vénen de la base de que, hi han uns serveis públics, dintre d’un sistema capitalista , sistema que per molt que s’intenti amagar, crea fortes desigualtats socials. Dona lloc a aquestes a partir d’una serie de factors que impulsen la formació de classes benestants, i classes sense possibilitats per escollir el seu futur. Aquests factors principalment són: la riquesa acumulada en una part de la població i les poques possibilitats de la gent sense diners, que ha nascut i viscut des de ben petit en ambients hostils. Aquestes dues classes estan en conflicte constant, un conflicte que mai s’acabarà fins que no s’arribi a una societat sense classes; transició impossible en el capitalisme salvatge cap a el que ens estan dirigint. Aquesta transició en l’actualitat s’està començant a entreveure tot i que li queda molt camí, per diferents raons:
-Una és per culpa de l’ensenyament que s’està rebent actualment, el qual ens empeny a obeir davant tot i a no afrontar la vida amb una visió crítica
-L’altre és l’adormiment que pateix la societat causat per diferents efectes com ara els controlats mitjans d’informació o l’efecte de les drogues.
-I a destacar està la forta repressió que pateixen els que protesten i lluiten pels seus drets, que cada cop som més.
L’educació, és la forta eina que existeix per a donar forma a una societat, aquesta educació que no és només la de l’escola sinó que és també la que rebem a casa o qualsevol altre lloc és la que dona pas a la nostra manera de pensar i en definitiva a la nostra ideologia, la qual és veu reflectida en els nostres actes. Aquesta societat actual que en gran part ha estat educada en clau capitalista és la que ha donat lloc a la globalització, que està fent desaparèixer nacions, cultura i està creant una desigualtat entre la població i les diferents nacions que és insostenible. L’educació, la millor manera de transmetre la cultura i ajudar a subsistir les nacions està pagant un alt preu pel capitalisme, aquesta educació que estem rebent ens està perjudicant ara i molt més ens arribarà a perjudicar en un futur proper si no lluitem per canviar les coses. L’aprenentatge, la millor manera de lluitar contra el capitalisme, està essent comprat per uns grups de persones que ens volen tenir com a esclaus fent-nos veure que vivim en una falsa llibertat.
Per tant jo proposo per a l’educació un seguit de canvis:
1.-Un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s’allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l’esperit crític.
2.-Un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. També entenent que l’estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint de dogmatismes. Assolir una laïcitat.
3.-Un ensenyament que garanteixi la igualtat d’oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques. A més l’ensenyament públic ha de ser d’accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l’administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat.
4.-Un ensenyament català, tot entenent que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Un marc educatiu dels Països Catalans i un ensenyament en català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament.
5.-També assolir la igualtat de sexes. Així, aposto per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenent que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Tanmateix, reivindico el paper de l’ensenyament per avançar en la normalització de les diferents opcions sexuals.
Tot i que sé que aquests canvis no arribaran demà, jo sóc dels que em veig amb la obligació de lluitar per a que els que vénen al meu darrera tinguin la possibilitat de gaudir d’un ensenyament basat en aquestes cinc eixos. De manera que esdevingui una societat capaç de afrontar la vida amb una posició crítica, i amb una justícia social que trenqui amb el model actual establert. Per tant crec que ara i sempre serà el moment per a lluitar, fins que no arribem a un ensenyament de qualitat, popular, antipatriarcal i públic en la seva totalitat.
Raúl
