Entrenador

Als meus entrenadors

Sempre he sigut un jugador de futbol com qualsevol altre. Aquest any però, he començat a entrenar un grup de nens. Tenen entre nou i deu anys i per tant, són de categoria aleví. Estic molt agraït al club de la meva vida que és el C.E Cabrils. La directiva ha confiat en mi per portar aquests nanos. I això diu molt d’aquestes persones.

En la meva època de jugador, m’he trobat amb bastants tipus d’entrenadors. Em sento un privilegiat pels entrenadors que m’han tocat al llarg de la meva carrera futbolística. Tots bons “místers”, però sobretot bones persones. En Dani, que ens va ensenyar per sobre de tot a col·locar-nos dintre el camp, en Toni, un entrenador dur però amb un gran cor, o l’Ivan, un noi jove però amb un alt grau de coneixements futbolístics. Te’n podria anomenar quinze.

A vegades viatjo en els records i penso en la mena d’entrenador que vull ser. Intentaré agafar una mica de cada un dels entrenadors que he tingut. Atent, agradable, capaç de transmetre motivació, seriós quan calgui o divertit quan faci falta, comprensiu… Bàsicament, ser jo mateix.

Ara ja porto dos mesos i mig exercint el meu càrrec. Al principi va costar-me una mica, causa de la meva inexperiència. Ara ja puc dir oficialment que sóc un entrenador de futbol. Resultats apart, els nois ja em comencen a conèixer. No puc descriure amb paraules la sensació que es sent quan parles als nens i et miren atentament amb els ulls oberts com dues taronges. Sents l’estima i el respecte que et tenen alhora. És una sensació única.

Joan Baylach i Martí

Aquest article ha estat publicat en Agraïment, Entrenador, Futbol, Joan Baylach. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *