Des que era ben petit sempre m’ha agradat fer col·lecció de cromos, especialment dels de jugadors de futbol. Encara recordo quan acabava a les cinc de la tarda de l’escola i anava amb la mare a comprar berenar i, corrent amb l’entrepà o el croissant a la mà, anava al quiosc del costat a comprar un paquet de cromos i, si era un dia en que la mare estava de bon humor, inclús n’aconseguia un o dos de més. I llavors venia el millor moment del dia, quan el senyor de la botiga, et donava aquell paquet tan desitjat amb els cromos dins. Algunes vegades l’obria al mateix instant, però d’altres m’esperava a obrir-los amb els meus companys de l’equip de futbol. Quan era l’hora d’anar a entrenar, sovint arribàvem tots abans d’hora per estar una bona estona als vestidors ensenyant i intercanviant cromos.
Tot això ja ha passat, són vells temps, però qui m’havia de dir a mi que aquella il·lusió d’enganxar cromos a l’àlbum, aquella felicitat de nen petit em retornaria als disset anys. Podríem dir que de petit somiava en sortir en un cromo, doncs gràcies a aquesta il·lusió torno a estar implicat en el món i la fantasia dels cromos, però aquesta vegada no és una fantasia, ja que aquest cop jo en formo part. El CE Vilassar, aquesta temporada ha fet un àlbum de cromos amb cada un dels jugadors, tècnics i directius que el formen.
Així que, quina millor manera de passar el temps, que tornar al passat però amb un desig complert!
Joan
