Que és la democràcia? Pregunta un nen grec a la seva mare i ella respongué:
– El govern del poble. I el nen tornà a preguntar: i nosaltres som una democràcia? I ella amb resignació digué:
– No ho sé, crec que sí.
Això podria ser perfectament la pregunta d’una nena o un nen grec als seus pares aquests dies. És molt simple dir que la democràcia és el govern del poble, poder votar, tenir llibertats etc etc etc, però la veritable llibertat de les persones on és? És a dir, si el poble grec vol no acceptar els ajustos de la U.E perquè els ha d’acceptar? No, espera. Si el poble grec vol votar si fer aquest seguit d’ajustos o no, perquè no els pot votar? Qui ho impedeix? On queda la democràcia? Això són un seguit de preguntes que hom s’hauria de fer de tant en tant.
Estic d’acord que potser el govern grec no ha portat la crisi capitalista com s’hauria d’haver portat, però això és motiu per no tenir veu ni vot al que passa a casa seva? Són els onze milions d’habitants de Grècia diferents en drets als alemanys o francesos? No haurien de ser-ho, però per desgràcia són inferiors en drets però superiors en deures.
És que afecta a tota l’economia europea el que està succeint a Grècia ens diran, però…i si una central nuclear francesa peta què? No afectarà a Europa? Això sí que és dictadura, una dictadura portada per uns estats que manen com França i Alemanya i uns altres titelles que si alguna vegada pensen quelcom diferent son atacats per la premsa, televisió i governs exteriors.
Per acabar, crec que els països europeus s’han equivocat del tot obligant a Grècia a fer una cosa que potser no volen fer, com els ajustos salvatges de la Merkel i companyia. M’agrada que proposin referèndums per coses tan importants com aquestes i crec que el camí que s’ha de seguir és aquest, el del referèndum perquè en ple segle XXI és una vergonya que els ciutadans vagin a votar només un cop cada quatre anys.
David
David, construeixes una molt interessant reflexió entorn dels dèficits de la democràcia. La submissió del poder polític (que surt de les urnes) al poder econòmic (que no està subjecte a control) és eloqüent i dramàtica, i posa de manifest aquests dèficits.
M’ha agradat.
Segueix escrivint, d’acord?
Josep Maria