Aquest pont passat he anat amb la meva família a Galícia. Concretament, a un poble de la província d’Ourense, d’on és originària la família del meu pare.
Per tothom és sabut que a Galícia hi ha molts incendis forestals cada any. I per tothom és sabut que la gran majoria d’aquests incendis són provocats. Jo això també ho sabia però el que em vaig trobar va ser encara més preocupant del que pensava.
Nosaltres vam entrar a Galícia per un lloc on la frontera és just passat un túnel i el que vam veure, tot i poder semblar una mica graciós tal i com ho explico, no ho és gens. Entrant al túnel es veia un paisatge normal de muntanya: bosc. Sortint del túnel es veia un paisatge normal de Galícia: muntanya pelada -en alguns zones encara amb cendra i en altres amb alguns matolls ja crescuts- i una mica de bosc aquí i allà.
Això vam veure només entrar i això vam anar veient al llarg de tot el pont. I el més preocupant d’aquesta situació de desforestació progressiva és que tot això es podria evitar amb una mesura molt fàcil d’adoptar per a tots: no calar foc al bosc.
Desgraciadament, hi ha gent que això no ho entén. Alguns diuen que això passa perquè allà hi ha poca feina i calen foc per allargar la temporada d’incendis i així també els contractes per les brigades antiincendis (Una cosa una mica irònica no?). També hi ha els que calen foc al bosc per poder fer plantacions d’eucaliptus d’on treure fusta ràpidament o per tenir camps de pastura. I no ens oblidem dels més desequilibrats de tots, els que ho fan només per diversió!
Ara encara hi ha llocs amb bosc, però si la situació continua així no sé si d’aquí a uns anys n’hi haurà, ja que l’única manera d’aturar això és que els mateixos que calen foc al bosc s’adonin que no s’estan fent cap bé, i això no és pas fàcil.
Cristian
