Un partit molt esperat

La setmana passada va ser especial, hi havia dos dies de festa que eren dilluns i dimarts, i justament aquest dimarts, 1 de novembre, havia de jugar un partit bastant important contra el Joventut de Badalona. No era un partit qualsevol ja que els meus companys d’equip i jo ens enfrontàvem als tres millors equips de Catalunya del moment. Per què? Perquè participàvem en un torneig anomenat la Copa Federació.

El dia abans del partit l’entrenador ens va fer entrenar, a mi no em va semblar gaire correcte ja que el partit de dimarts era pel matí i estaríem més cansats del normal si entrenàvem. Casualment aquella mateixa nit desprès d’entrenar, era una nit en que tots els meus amics i molta mes gent sortia de festa, ja que era la nit de la Castanyada, però jo no podia. No podíem sortir de festa el dia abans de un partit i menys sent contra un equip tan fort, em va fer ràbia no poder sortir, però era el que tocava fer en aquell moment.

A l’endemà en direcció al partit que es jugava a Sabadell, m’estava adormint al cotxe i vaig pensar: sort que no vaig sortir de festa perquè si ara m’adormo, si hagués sortit, no em podria ni moure.

Un cop a Sabadell, ens vam canviar i vam sortir a la pista a escalfar. Tot estava ja preparat, els àrbitres, la grada estava plena de gent i els dos equips estàvem disposats a guanyar. Va ser un partit molt intens, teníem una clara desavantatge en alçada respecte als jugadors del Joventut, però tot i així seguíem plantant cara. No va ser suficient per guanyar, ja que amb alguna ajuda dels àrbitres i amb alguns jugadors molt talentosos del Joventut, al final del partit el resultat era negatiu per nosaltres, vam perdre de tretze punts exactament.

Ja tornant cap a casa no havíem aconseguit res, però si que vam plantar cara al contrari i vam gaudir d’un gran partit de bàsquet.

Xavi