Des de fa uns deu anys vaig cada dimarts i cada dijous a fer ballet. Vaig començar als cinc anys perquè deia que de gran volia ser ballarina. Ara, òbviament ja no ho vull ser, però ho faig igualment perquè m’agrada molt.
Penso que és una bona forma de fer esport i a la vegada desconnectar una mica de tot el que m’envolta. Quan entro a la classe automàticament deixo de pensar en tot el que em preocupa. Comencem a escalfar i és com si estigués en un altre món i no existís ningú més a part de mi i les meves sabatilles. Sóc conscient de que en quan acabi la classe tot tornarà a ser igual i jo continuaré la meva rutina, però ja no m’ho miro de la mateixa manera. Per a mi anar a ballet és un descans, sempre m’ho passo molt bé a classe. Tinc molt bones amigues i cada cop que podem fem broma i ens passem tota la classe rient. Tot i així, el ballet no és fàcil. Requereix molta concentració i aquest és un altre motiu pel qual no puc pensar en altres coses. Però el millor de tot és la satisfacció que tot això dóna; el saber que tinc i tindré uns instants cada setmana per no pensar en res, no preocupar-me o com molts diríem per no menjar-me el coco.
Andrea
Andrea, no et sabia aquesta vessant de ballarina! M’ha sorprès agradablement la informació, però sobretot la forma en que està exposada: senzilla, ordenada i directa. Convida a llegir, que és el millor que es pot dir d’un escrit.
Gràcies doncs, i fins al proper (i no deixis de ballar!).
Josep Maria