M’encanta córrer, sempre que tinc unes horetes lliures intento anar-hi ja que sóc una persona que no sé viure sense fer esport. Quan vaig a córrer, el món desapareix; els problemes, els exàmens, les discussions, tot. És clar que, sense música tot aquest exercici no seria igual per a mi, necessito portar el meu Ipod a sobre, donar-li al play, i començar.
El meu poble és el lloc més proper per escapar-te una estona però té un inconvenient, no hi ha un bon espai on córrer, tot son pujades i baixades i no et pots esvair bé del món. Aquest juliol, vaig anar a Londres i vaig entendre perquè els anglesos fan tant aquest esport, tenen uns espais perfectes i impressionants per anar a fer footing! Vaig anar als Royal Parks, que vindrien a ser els jardins de la reina, aquests jardins estaven dins d’un altre parc que em sembla que era el Hyde Park però no n’estic segura. Tornant a la qüestió, era GEGANT amb majúscules, jo diria que allò devia ser una hectàrea de gespa i arbres almenys, fins i tot hi havia varis equips de rugby jugant i des del passeig no es veien casi les persones de l’extens que era.
Així que al tornar al meu poble, les meves il·lusions londinenques se’n van anar al no res en veure que quasi ni tinc lloc per anar a fer footing. Però igualment sempre que puc, continuo anant a córrer ja que tothom necessita desaparèixer una estona i estar amb un mateix per pensar, escoltar música i oblidar.
Judith
