L’amor

L’amor és una cosa immaterial, una cosa molt profunda, sentimental… una cosa que va creixent a poc a poc, però que també et pot arribar a fer mal. Una cosa sense sentit, o amb molt de sentit, depenent de la persona.

A mesura que vas creixent i va passant el temps, et vas preguntant més i més sobre aquesta ‘’cosa’’ que encara avui no sabem ben bé com definir-la. Et preguntes quan arribarà aquella persona que tant esperes, que et tregui un somriure a cada instant, en els moments bons i també en els dolents. Aquella persona la qual tens la necessitat de veure-la cada dia, de veure el seu somriure, la seva mirada, saber-ho tot sobre ella.
De ben petita sempre creia que era una cosa absurda, inútil i sense cap mena de sentit. Una cosa que no anava enlloc. Aleshores, jo no sabia ni tampoc tenia un mínim coneixement d’aquest gran sentiment. Però et vas fent gran, i les coses canvien, augmenten les teves preocupacions, els teus deures, els teus problemes i supòsits, els teus sentiments agafen una altra perspectiva de les coses, no observes només cap endavant, sinó que també et fixes en els laterals, amb més amplitud.. Ja no tens deu anys, sinó disset.
Disset anys de la meva vida, viscuts intensament dia a dia, rient, saltant, plorant, però per sobre de tot, gaudint del moment.

L’amor no es busca, apareix de sobte. En el moment més inoportú, unes papallones envaeixen el teu estómac cada vegada que veus aquella persona tan especial per a tu, tens nervis, estàs neguitós, fins que no la veus… Et dóna protecció, alegria, tranquil·litat, confiança, amistat, sorpreses, ajuda, consell, opinió, amabilitat, sinceritat, i infinitat d’adjectius que t’ajuden a créixer com a persona.

A mi, aquest sentiment m’ha servit de molt, m’ha sigut molt útil, he aprés moltíssimes coses que abans sempre em preguntava, els errors que he comès els he rectificat en tot moment, i fins i tot, he intentat que no passessin altre cop, per tal de no fer mal a l’altra persona. He passat por, molta por de perdre el que més m’estimava, però m’he adonat que si no es vol cometre cap error, no el comets. Sóc una persona molt introvertida i de veritat, creia que mai em podria fascinar tan la idea de compartir-ho tot amb aquella persona, i que pogués arribar a formar part del teu dia a dia.

Aitana