Aquest escrit va dedicat a la meva moto. Tot i ser un objecte material, i segons diuen ‘’els diners no donen la felicitat’’, a mi m’omple suficientment com perquè una petita part de mi, es mantingui alegre. Especifico una petita part, ja que, naturalment no es l’única cosa que em fa feliç, sinó un dels factors.
Un dels motius pels quals m’agrada la meva moto, és la llibertat de dependència respecte els altres, per exemple: els joves avui en dia, per moure’ns o traslladar-nos a qualsevol lloc, tenim la necessitat d’utilitzar el transport públic o el cotxe dels pares però, aquell que disposa del seu propi transport, té la comoditat d’anar amunt i avall independentment d’altres persones.
Un altre motiu és simplement que m’agrada conduir-la, i més per el meu poble, on no hi ha excés de trànsit. A més a més, no tinc cap mena de problema a l’hora d’aparcar, de fet aquest és un dels grans avantatges que té una moto.
Malgrat aquests aspectes positius, com totes les coses en aquesta vida, té la seva part negativa, que principalment és el risc al qual s’exposa el cos cada vegada que algú agafa una moto, pel simple fet de que el nostre cos es el que rep l’impacte en cas d’accident i, al ser un vehicle que contínuament es posa entre mig de cotxes i demés, augmenten les possibilitats de rebre un cop, i per petit que sigui aquest, el cos es el que rep directament l’impacte.
En definitiva, és un vehicle molt cómode però a la vegda perillós, per aquest motiu cal tenir molta precaució conduint i cal respectar les distàncies de seguretat per impedir futurs accidents.
Andrea
