Era un partit importantíssim, segon partit de lliga davant del C.E. Júpiter. Ja que en el primer partit no varem poder aconseguir els tres punts davant del C.F. Masnou, ens jugàvem tres punts importantíssims per encarrilar bé la lliga.
Com és de costum, al vestidor l’entrenador ordena l’onze inicial que començaria a disputar el partit i les jugades d’estratègia que duríem a terme, però en aquelles instruccions jo no hi estava present, de manera que hauria d’esperar a que em donés la oportunitat. Però el que més ràbia em feia, era haver de començar el partit des de la banqueta.
Tot va començar força malament, amb un gol al minut 24’. L’ equip no estava treballant adequadament i estava molt poc encertat amb les jugades. A la mitja part, l’entrenador, molt enfadat, va dir a tot l’equip que si el que volíem era competir a dalt de la classificació, feia falta molt més treball i compromís. D’aquesta manera, no sé si per càstig cap als titulars o per donar-me responsabilitat em va dir que entraria en l’onze inicial de la segona part.
El temps va passar molt ràpid i, sense que ens n’adonéssim, ja anàvem perdent per 3-0. Les coses no anaven gaire bé, però des de la banqueta s’escoltaven els crits dels entrenadors i els jugadors com ens animaven. L’equip va saber reaccionar i al minut 82 ja anàvem empatant 3-3. Tot l’equip estava molt més entregat que no pas a la primera part, i fins i tot varem tenir l’oportunitat de posar-nos per davant en el marcador, però no vam tenir sort.
Finalment, ens vam endur un punt, però no amb gust de victòria per haver remuntat tres gols, sinó amb gust de derrota perquè l’equip no va saber estar al nivell durant tot el partit.
Però tot i això cal mirar positivament i pensar que dels errors s’aprèn i que encara ens queda una llarga temporada i amb molts reptes per afrontar.
Joan
