Violència de gènere

El patriarcat, un dels aspectes més negatius que afecten a la nostra societat , és present en molts aspectes de la vida quotidiana, però no ens n’adonem. No ens n’adonem bàsicament perquè ja els tenim interioritzats, com si formessin part de les nostres vides i ja no hi poguéssim fer res més que seguir amb ells. No s’entén com hi ha gent que diu que actualment aquest problema ja està eradicat, quan és totalment fals. Les dones, i la gent que opta per altres opcions sexuals estan en contínua discriminació i la societat no fa més que perpetrar aquesta opressió cap les persones que no són com el mascle dominant.

Odio quan la gent diu, potser en un passat les dones estaven discriminades però ara no, la gent està canviant i davant les institucions són iguals. Jo dic -A si?-

Segur que la gent està canviant,?Segur que el nou jovent està conscienciat? Les coses no són tant senzilles a hores d’ara la majoria de les dones que denuncien als seus companys sentimentals per
violència física son dones de 20 a 35 anys, segur que t’ha sobtat.

Les noves lleis mesures per evitar la violència de gènere no funcionen tant bé com ens fan veure:

Al 2003 es va fer un estudi sobre sentències judicials per violència de gènere. A continuació
nomenaré textualment raons jurídiques trobades en aquest estudi, que minimitzen, absolen o
rebaixen la condemna demanada pel fiscal en casos de violència de gènere.

• Estava “obcecado”.
• Diu voler rehabilitar-se.
• La denunciant pot estar suggestionada.
• No la va matar perquè no va voler, tenint l’oportunitat.
• Exercia el seu deure de correcció.
• El seu company va dir que no ho havia fet i ha de ser veritat.
• La víctima té una personalitat rígida i mal caràcter.

Sembla poc real creure que un jutge pot absoldre o rebaixar la condemna a un home acusat
d’agredir la seua companya amb arguments com aquests. Però malauradament és tant real com la
vida mateixa i no cal anar a estudis especialitzats si llegim la premsa veurem com arguments
d’aquesta mena han estat a l’ordre del dia.

Escriure ara dos casos publicats en el diari Levante , dels que han eixit en els últims anys he triat
dos que trobe son prou significatius.
— El fiscal Lauderino Gonzalez va demanar una reducció de pena d’un violador perquè “es
tracta d’una xica que es va pujar a un turisme amb desconeguts i no el cas de la jove que
va pel carrer i l’agafen”.
— Al maig del 2003 una sentència judicial li va llevar 7 anys de presó a un home que va
intentar matar la seua companya sentimental, després d’haver admès un atac de gelosia,
que segons el jutge justificava l’acció.

És increïble que aquests fets puguin esdevenir en un Estat que s’autoproclama en contra de la violència de gènere. No és pot entendre tota aquesta violència per coerció a la dona.

Igual que no es pot entendre com la gran majoria de la població assegura que viu en un estat d’igualtat sexual, quan va pels carrers i només que veu cartells publicitaris plens de dones amb sostens i calces. La gent diu que aquest fets formen part d’aquest sistema, que només és publicitat per a vendre més productes, com si això justifiqués com d’atacada es pot sentir qualsevol dona veient el carrer ple de dones amb roba interior. Aquesta tot i no ser explícita, és una forma de violència cap a la dona, i potser molt perillosa si esdevé normal i consentida per tots i totes nosaltres. Un altre exemple podrien ser els grups de música que tot i que potser hi ha alguna dona en algun grup, hi ha un majoria hegemònica d’homes, la qual hauríem d’intentar canviar. O també els estereotips que dominen el nostre sistema, i fins i tot els nostres telediaris on sempre hi ha una noia maca i jove i un home força més vell que la dona. Perquè, perquè passa això?

Estaria bé per tant reflexionar, i adonar-nos de que tot i que intentem arribar a la igualtat entre sexes. El sistema actual utilitza aquesta violència de gènere que li consentim per fer-se més fort i no deixarà mai anar aquesta ajuda per què li serveix per perpetuar-se. Per tant la manera més contundent de lluitar contra la opressió que pateix la dona és enderrocar aquest sistema capitalista establert alhora que enderroquem el patriarcat i així establir un sistema d’igualtat entre tots els éssers humans.

Aquest article ha estat publicat en Raül Gómez, Violència de gènere. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Violència de gènere

  1. David López Farrés diu:

    Molt d’acord en molts aspectes, Altés, però no en tots ni en l’enfoc. Es evident que qui digui que vivim en igualtat està molt equivocat i que la desigualtat aflora arreu on girem la vista, però jo crec que aquesta desigualtat, avui en dia, es cada dia menys qüestió de sexes ( amb això no vull dir que no hi hagi discriminació vers la dona) i que arribats al punt en que estem hauriem de tractar el tema des d’un altre enfocament, ja que si el que volem es igualtat, hauriem de tractar el tema des de la igualtat. No parlem tant de la discriminació de les dones i parlem de la discriminació general, ja que jo el que em temo es que es passi d’un extrem a l’altre; de fet, considero que avui dia vivim la paradoxa del sexisme: som doblement sexistes ja que discriminem a la dona per una sèrie de prejudicis i costums per així anomenar-ho i alhora discriminem l’home per tal d’intentar “arreglar” la discriminació anterior, i d’això ja n’hi ha exemples del dia a dia com l’odiòs concepte de “discriminació positiva”, o com la idea cada dia més extesa de que “les noies són més llestes i més madures que els nois”, o els nois més infidels… Si hem de parlar d’igualtat fem-ho sense termes “diferenciadors” i no denunciem el masclisme o el patriarcat, denunciem la desigualtat en si, o correm el risc de desequilibrar la balança en el sentit contrari. Pel que fa a la publicitat, jo defenso que aquí no hi ha sexisme, i de fet cada dia veiem més nois en pilota picada a bastides de barcelona i valles publicitaries… Pel que fa a la qüestió dels jutges, només hi veig una explicació, que de fet lliga amb el que sé dels jutges espanyols: si no ho tinc mal entès tenim els jutges més vells, i per tant, es vulgui o no, més carques de tota Europa.

    Jo crec que toca centrar-se en altres aspectes, sense abandonar la lluita per la igualtat de la dona, però entenent que fins que no esborrem del nostre sistema de valors qualsevol resquici de diferència entre homes i dones, aquesta lluita es molt perillosa i pot derivar cap a altres desigualtats igualment perjudicials.

    No estic molt inspirat, però espero haver-me fet entendre prou bé.

    Salutacions Altés, cuida’t molt.

  2. David López Farrés diu:

    Acabo d’adonar-me que el text no és d’en Josep Maria, així que perdó per la confusió, i Raul Gomez aqui tens una altra perspectiva del tema del que parles ;).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *