Fa dos anys quan vaig començar 3r d’ESO vaig triar, d’optativa, Francès. Durant el primer trimestre, se’m va fer una mica feixuc; suposo que era normal, ja que per a mi era una llengua que no coneixia. Desprès, al cap d’un temps em va anar agradant molt, per tant, l’any següent vaig tornar a escollir-la d’optativa. Cada vegada se’m feia més interessant, fins al punt que aquest estiu desprès de fer un curs intensiu, vaig demanar als meus pares per anar a casa d’uns familiars que no coneixia a França. I ells van acceptar, vaig estar-m’hi dues setmanes.
Van ser unes vacances diferents, ells eren un matrimoni amb tres fills de catorze, dotze i cinc anys. Els nens i la mare només sabien parlar francès i una mica d’anglès, i el seu pare sabia una mica de castellà. Durant aquelles dues setmanes vaig haver d’espavilar-me, va ser molt interessant, profitós i sobretot divertit.
Crec que per aprendre un idioma és imprescindible poder conviure al país amb gent que només parli aquell idioma, ja que això fa que no tinguis cap més remei que esforçar-te per comunicar-te. Al marxar, em vaig endur amistats i sobretot una experiència que espero poder repetir en un futur.
Gemma
