A classe d’Història, amb la Maribel, ja fa un temps que estem estudiant el tema del nazisme, els grans dictadors de la historia i com va afectar políticament i econòmicament als països, a més de quines conseqüències va comportar tot això. Vull dedicar l’escrit a aquest tema ja que és un dels que m’interessen i més m’impacten.
Ja fa uns dies que estem mirant un documental de TV1 on expliquen el procediment dels camps de concentració. En especial el de Auschwitz, on es poden veure les instal·lacions virtualment.
Les coses que feien eren inhumanes. Arreplegaven als jueus, homosexuals i tots aquells que eren considerats de raça inferior i els enviaven als camps de concentració, on els separaven per grups: dones, nens i homes. Els nens els utilitzaven principalment per poder fer experiments i descobriments clínics. En el documental ho explica molt bé, el Doctor Mengele donava joguines, menjar i roba neta cada dia per tal de que quan hagués de fer un experiment a un nen, aquest no s’oposés, ja que ell confiava en Mengele. Una supervivent ens explica el que li van fer. Primer de tot li feien un “torniquete” en un braç per tal d’evitar que la sang li circulés i així poder extreure-li sang. Per altra banda, li posaven aproximadament 5 injeccions, no sap de què, en el altre braç. Es va posar molt malalta i quasi mor per això, però va ser afortunada al no morir, ja que milers de nens han mort en mans d’experiments com aquest, entre d’ells la seva germana bessona. Però això només es part del que havien de sofrir. A les dones les violaven, les insultaven i les tractaven com a animals. Els homes eren esclaus treballadors i tots aquells que ja no servien els mataven d’un tret o bé els enviaven cap a la “dutxa de gas”. Un cop morts, casi no sabien que fer amb els cossos de tants milers que hi havia. Van construir crematoris, tant coberts com descoberts, els enterraven i aprofitaven els cossos per fer sabó amb el greix de la pell i mantes amb el cabell, o han arribat a utilitzar la mateixa pell per a fer làmpares.
És un documental en què també podem observar entrevisten a víctimes i components de la SS que expliquen les seves experiències, tot allò pel que van haver de passar i quins són els seus sentiments a l’actualitat. Hi havia homes, que formaven part de la SS, que deien que no s’arrepentien de res del que van fer i que quan mataven a totes aquelles persones no els hi afectava. Altres contràriament , sí s’arrepentien, obeïen sense pensar-s’ho dos cops, ja que si ho feien sabien que no podrien fer-ho.
A mi se’m feia dur poder veure totes aquelles imatges de cossos morts, despullats, amuntegats i cremant-se. Totes les llàgrimes que besaven dels ulls de persones grans mentre explicaven les seves històries.
Em sap greu no poder enviar-vos el link, ja que era un CD però us recomano que veieu tants documentals d’aquest tema com pugueu, són de lo més interessant i són fets que molts de nosaltres desconeixem.
Alba Canals
