Senyores i senyors, em plau i em disgusta haver d’informar-vos que estem rodejats. Tots i cadascun de nosaltres utilitzem la major part del dia (i alguns, de la nit) les noves tecnologies. Potser us estareu preguntant sobre el significat de l’ambigüitat de la primera frase. Doncs bé, l’amfibologia de l’oració ve donada pel fet que, per mi, la tecnologia és una moneda de dues cares. Per una banda ens permet progressar en una gran quantia de camps, però per una altra ens està endarrerint en molts casos.
Gràcies a la tecnologia hem aconseguit curar malalties, prevenir-ne, arribar a llocs inexplorables, entretenir-nos, relacionar-nos amb gent de l’altra punta del món i tenir a l’abast una gran xarxa d’informació, entre moltes altres coses. Grans projectes han pogut tenir lloc gràcies a ella, com ara un model de “drone” (tipus de vehicle aeri no tripulat) creat per uns estudiants de la UPC que té com a finalitat vigilar els elefants i rinoceronts i protegir-los dels caçadors furtius.
Però, no tot són flors i violes, ja que aquestes tecnologies que tenim tant a l’abast ens estan fent substituir accions que ens defineixen, com relacionar-nos cara a cara (substituït per les plataformes de xat instantani); expressar els teus gustos (canviat pel “t’agrada” del Facebook o els comentaris d’Instagram); expressar les teves emocions cara a cara (subrogades pels “emoticons” o “stickers”); …
Jo, que sóc estudiant de robòtica a Xnergic (Tecnocampus) i m’interessa el nou món dels “drones”, m’he sobtat per una notícia que he sentit a la televisió: “Cinc drones han sobrevolat aquesta matinada punts estratègics de París”. Els francesos s’han espantat força, ja que si per una banda aquestes màquines poden ser de gran ajuda en bones accions com l’enviament de paquets de forma ràpida, la vigilància d’espais o animals protegits, entre moltes altres coses, també poden ajudar a dur a terme males accions, com el control de la gent, els assassinats o el terrorisme (es creu que aquesta és la causa de l’aparició dels misteriosos “drones” que feien “turisme” en hores intempestives per París).
En conclusió, crec que hem de tenir consciència amb la tecnologia, ja que cada cop està més lligada a les nostres vides. Tota la població hauria de tenir una bona consciència cívica de l’ús d’aquestes innovadores tecnologies, però si això aporta beneficis d’algun tipus, podem donar-ho per impossible. Cert és que cada cop que la societat fa un pas endavant, d’alguna forma també el fa enrere, però aquesta és la moneda que s’ha de pagar. Finalment, m’agradaria citar-vos una frase ben certa que ens van dir a robòtica per fer-vos reflexionar: “Si pots crear tecnologia, pots canviar el món”.
Aina Ros Alsina
Aina,
M’ha interessat molt el teu article entorn del caire ambivalent dels progressos tecnològics. Canvien de forma radical les nostres vides sense que ningú ho decideixi o ho planifiqui (per tant, ningú és responsable dels seus efectes perversos, quan n’hi ha, aquest és el problema!)
Pel que fa a la forma, l’escrit és molt correcte. He modificat “hores impetuoses” per “hores intempestives”, que m’ha semblat que expressa el que volies dir.
Gràcies. No paris!
Josep Maria