28 S

Ja ha passat l’esperat 27-S. Com ja és habitual en totes les jornades electorals, la valoració que els líders polítics féren dels resultats a la nit electoral resultà, en algun cas, sorprenent. De tota manera n’hi hagué de força encertades: Tant l’eufòria per la victòria per part de “Ciutadans” i de la “Cup”, com el reconeixement de la derrota per part de “Catalunya sí que es pot”,  del Partit Popular i d’Unió Democràtica  em semblaren en general bastant ajustades a la realitat. No es pot dir el mateix de les valoracions dels representants de “Junts pel sí”. Sentir Oriol Junqueras afirmant que l’independentisme havia guanyat no tan sols en escons sinó també en vots m’obligà a revisar les meves xifres, intentant esbrinar on m’havia equivocat i què havia sumat malament, perquè certament el primer és indubtable, però encara estic provant d’entendre el segon. No puc fer més que atribuir-ho a l’eufòria del moment. Pel que sembla, aquesta mateixa eufòria també obligava a ignorar la substancial pèrdua de pes de les dues grans formacions integrades en aquesta coalició respecte de les eleccions anteriors. CiU i Esquerra disposaven de setanta-un escons i a les eleccions d’ahir, que havien convocat per augmentar la seva força (o, com a mínim per confirmar-la), en van obtenir seixanta dos després d’haver incorporat a la coalició una colla de votants socialistes i d’Unió, escindits de les seves respectives formacions (i després d’emmascarar la llista amb figures “venerables” per tal d’evitar el càstig a l’acció de govern, d’instrumentalitzar de forma partidària l’onze de setembre i d’haver-se apropiat dels mitjans de comunicació públics). Després de tot això, no sembla que una pèrdua de nou escons sigui per saltar i ballar. Havien guanyat les eleccions (ningú comptava amb cap altre resultat!), i s’esqueia celebrar la victòria, però sorprèn en aquest cas la falta de sentit de la realitat. Tant de bo que només sigui un efecte passatger de l’eufòria de la nit electoral, encara que em temo que la negació de la realitat s’hagi convertit en la seva manera habitual de fer política. 

Josep Maria Altés

Aquest article ha estat publicat en Eleccions, Josep Maria Altés. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *