Jo des de sempre he portat rellotge de polsera i crec que ho continuaré fent sempre. Ara ja no és un hàbit tant comú. La tecnologia els ha aixafat. Ei, però no estic dient que ja no existeixin.
Si no us fa res, parlaré del meu rellotge de polsera actual i preferit. El va comprar el meu avi a la URSS (estem parlant de fa uns quants anys) exactament a Kiev. Ell anava allà per un partit del Barça (sí, va tenir una temporada de viatjar amb el Barça). El cas és que la URSS tenia els dies comptats i la gent d’allà no és que ho passés gaire bé. Per guanyar alguns calerons, els habitants feien el que se’n diu mercadillos i venien pertinences seves de la URSS. Des de uniformes, estrelles de metall, insígnies militars, barrets de pell… Suposo que en aquest punt de la narració haureu deduït que el meu avi va comprar un rellotge. Ell que no parlava rus ni res per l’estil, es va assabentar que era un rellotge d’aviador.
Ara el porto jo i molt orgullosa per cert. Però em pregunto; de qui deuria ser? D’un aviador? Per què ha passat aquest rellotge? En mans de qui ha estat? Qui sap. Com que sóc molt curiosa, no fa gaire vaig decidir investigar-ho. Té dues inscripcions: “?????” (literalment vol dir “gavina” en rus) és el nom de la fàbrica, situada a la ciutat de Uglich a l’est de Moscou a vora del Volga. Aquesta fàbrica va començar a produïr a l’any 1937.
Principalment fabricava rellotges per dones. Al 1963 va ser rebatejada com a “Chaika” en honor a la primera dona soviètica que va anar a l’espai. La segona inscripció “??????? ? ????” vol dir (òbviament) fet a l’URSS. Durant la meva recerca per pàgines absolutament en rus he anat veient diferents fotos de diferents models molt semblants. Però hi ha una cosa, que el fa diferent dels altres. Un dibuix. Una mena d’ales i a sota una hèlix (això em sembla). Per ara ho mantindré com un misteri, perquè no se què és exactament. Però si fos així, seria un rellotge d’aviadora? Perquè per les mides és obi que és de dona. Curiós.
Aquesta ha estat la meva primera recerca històrica i estic molt orgullosa. És difícil pensar que un objecte que faig servir diàriament ha tingut una altra vida a un lloc lluny d’aquí, i a més, a un país que ja no existeix. Potser aquest rellotge també ha tingut una vida diària i rutinària com la meva o potser ha estat guardat en una capsa tot aquest temps passat.
Helena
