Esmorzars estavellats

Li he fet quatre entrepans petits. Un de pernil dolç, un de formatge, i dos de salami. També li he posat dues barretes de xocolata del Bon Àrea i un tros de coca ben gros perquè sé que li agrada. No hauria arribat a imaginar mai que aquest esmorzar que jo mateixa he preparat tingues almenys una possibilitat d’anar a parar enmig dels Alps.

Avui dimarts 24 de març del 2015, a les 10:45 de matí exactament, un avió que sortia de Barcelona del aeroport del Prat s’ha estavellat als Alps francesos. La majoria de víctimes eren espanyoles i alemanyes. Entre les alemanyes, hi havia un grup de joves de 15 anys d’intercanvi, és a dir, que havia estat uns dies aquí, a Catalunya (Llinars del Vallès) aprenent castellà. Avui, aquest matí, moltes famílies han preparat un esmorzar per els seus corresponents. I jo m’incloc.

Farà una setmana més o menys, en aquest institut, Jaume Almera, també van arribar una colla de francesos per aprendre el castellà. És una experiència que repeteixo aquest any molt contenta. Trobo que és una manera d’aprendre diferent, ja que no només aprens un idioma (importantissim!), sinó també a conviure amb una persona, un amic que possiblement no parla la teva llengua i t’has de fer entendre. Recomano intensament aquesta experiència!

El cas és que realment m’ha fet pensar molt aquesta tragèdia tant propera, ja que avui els alumnes francesos que han fet intercanvi en aquest institut, han marxat unes hores després que els alumnes alemanys. Mai sabem quan ens pot tocar a nosaltres. Em sento totalment identificada amb els corresponents de Llinars del Vallès, em puc imaginar per que poden estar passant. Perquè uns i no els altres? Mai se sap en aquesta vida, cada dia és un regal.

Helena

Aquest article ha estat publicat en Accident, Helena Hosta, Intercanvi. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Esmorzars estavellats

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Un molt bon article, Helena. Moltes gràcies per aquesta petita joia.
    No deixis d’escriure, que tens molt a dir.
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *