Canvi de mentalitat

Moments de recaigudes, temps difícils, soledat…

Bé, m’agradaria parlar sobre un tema que pot ésser que només em passi a mi, però no n’estaria tan segura. Hi ha certes èpoques les quals no em sento jo mateixa, és més, m’aferro a la idea que tot el que faig, ho faig malament i fins i tot m’ho crec, crec que tot el que faig no serveix per res i l’única cosa que estic fent, és perdre el temps. Són èpoques passatgeres, ho sé, però és difícil sortir-ne d’elles. Podríem dir que és un nou sentiment creat per la inseguretat o frustració. Fa unes quantes setmanes em sentia així, sé que tenia un munt de gent que no em feia sentir sola, però m’hi sentia de totes maneres. De camí cap a casa, pensava en totes les coses negatives que em passaven i intentava buscar-hi una solució, però mai en trobava cap. Em sentia millor si m’ho guardava dins meu, sense haver d’expressar-ho a ningú, així doncs m’estalvia preocupacions d’altres persones les quals trobava totalment innecessàries.

Per sort vaig posar-m’hi a pensar en tot això que sentia, en aquest petit secret que ningú coneixia i que podia dissimular força bé. Així doncs, vaig arribar a una gran conclusió: què n’extrec de tots aquests pensaments? Res, absolutament res. Cada dia compta, cada dia és únic i sí, els dies no tornaran. El temps passa i diria que molta gent no n’és conscient. És per això que m’agradaria recordar l’important que és viure cada dia com si fos l’últim. Aprofitar tots els petits moments que passem i entendre que no es repetiran. Que no deixis per demà tot el que pots fer avui, que aprofitis cada segon que tens entre les mans i no el deixis escapar. Que no serveix de res arrepentir-se. O pensar en totes les coses que hagués pogut fer i no he fet, no, no és així, encara ets a temps de fer tot allò que desitges fer.

Així doncs, fem que cada dia compti.

Ruth.