Por

La por. Et parlaré sobre la por. Tal i com diu al diccionari de llengua catalana la por està definida com a torbament de l’ànima, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat, o bé com a aprensió que hom té que li esdevingui algun mal, que s’esdevingui a alguna cosa contrària a allò que desitja.

Hi ha gent que té por de les serps, cosa que per una banda ho puc entendre perquè en alguns casos com en el de la picada de l’escurçó és mortal, però no entenc per què tenir-hi por si no tenen ni braços ni cames, són més petites que nosaltres i si no se’ls hi fa res, en teoria, no tenen cap motiu per a poder mossegar.

També hi ha persones que tenen por als taurons, als cocodrils, als tigres, etc. Animals que aquí a Catalunya no podem veure en plena natura. Aleshores, aquesta por que tenen, com la poden tenir si mai n’han vist cap en directe? Tenen por a animals desconeguts.

En canvi hi ha pors o fòbies que sí que es tenen després d’una mala experiència: la por als gossos després de rebre una mossegada, la por als gats després d’obtenir una esgarrepada, la fòbia a les abelles per anteriors picades, etc. Aquestes pors sí que serien més acceptades i comprensives, però tenir por a coses que mai s’ha viscut és tenir por a les aventures, al desconegut.

Jo fins fa poc creia no tenir por a res. Molts cops que ho deia ningú em creia, “tothom té por a alguna cosa!!” . Creia que no tenia por, però no ho sabia. Per comprovar-ho pensava en les pors que acostuma a tenir la gent: aranyes no, rèptils no, gats no, animals desconeguts no, caminar sola a la nit per el poble no, la mort no, res.

Fins que un  dia vaig descobrir que tenia por a les altures, quan pujava a un campanar tremolava i notava un sentiment incòmode a la panxa. Però jo he seguit pujant a campanars, a pisos alts, a miradors, a atraccions. Perquè aquesta por es vagi fent petita fins destruir-la.

I això, bàsicament és el que hauríem de fer tots.

Gemma