A vegades, al migdia, quan vaig pel carrer i sento aquella olor d’escudella que a tant li agrada a la meva àvia, penso: “Tant de bo pogués guardar aquesta olor en algun lloc i ensenyar-li quan la vagi a veure.”
No heu pensat mai que el matí d’un diumenge té una olor diferent de la dels altres dies? Als diumenges es respira tranquil·litat i felicitat, els rajos de llum entren tímidament pels vidres de les finestres per avisar que un nou dia està començant. Aquest dia està ple de brillantor i la gent passeja sense direcció concreta. Els nens es posen els seus millors vestits per lluir-los en un dia diferent.
L’olor de l’hivern és una de les tantes olors que m’agradaria retenir sempre amb mi. Quan penso en l’hivern em ve al cap l’olor de la llenya, de la humitat del bosc, d’una foguera cremant… Quan vas pel carrer en aquesta estació de l’any, normalment la gent està refugiada dins les seves casetes, escalfant-se a prop de la llar de foc. Així doncs és aquella olor de llenya cremada, consumint-se a poc a poc, la que m’agradaria captar.
L’última olor que no voldria oblidar mai, seria la de les persones que estimo o em fan recordar bons moments. Moltes vegades us hauran dit: “Fas olor de Clara” (per posar un exemple). Això és perquè cada persona té una olor diferent, que la caracteritza, i encara que dues persones portin la mateixa colònia, segur que no fa la mateixa olor en ambdues. Aquest és un dels poders de les olors.
A qui no li agradaria recordar l’olor del seu avi que sempre estava assegut a la mateixa cadira fumant pipa? Aquella olor que, des que vas néixer, ha format part de tu i dels teus records?
Finalment, m’agradaria concloure l’escrit dient que potser si les olors es poguessin capturar, deixarien de ser especials. És a dir, ja no estaríem impacients per l’arribada de l’hivern, per poder tornar a sentir l’olor de la llenya cremada, ni esperaríem posar-nos els millors vestits pels especials matins de diumenge i, potser, oblidaríem el nostre avi perquè la seva olor ja formaria part de nosaltres.
Anna Puighermanal
Anna, les olors són tan estranyes i fugisseres que no hem estat capaços de crear noms per designar-les, com fem amb els colors i, encara que menys, amb els gustos. Com definiríem les olors? M’ha agradat l’article
A l’escrit hi havia un seguit de “olor a” que he corregit, perquè l’adequat és “olor de”, però en general és un escrit ben estructurat i molt correcte (potser es podria eliminar algun paràgraf?).
No paris!
Josep Maria