La Lizzie és una noia per a mi meravellosa i forta.
Ella va néixer al setè més de l’embaràs i va pesar poc més d’un quilo. Va néixer amb una síndrome molt estrany que només dues persones al món el tenen i que consisteix en el fet que no es pot engreixar, a part que té una discapacitat visual en la qual ella només veu amb l’ull esquerre. Ara té 25 anys i mai ha pesat més de 29 quilos.
Els seus pares quan van saber tot el que li passava els hi va donar igual i van decidir ajudar-la, estimar-la i educar-la el millor possible.
La Lizzie va tenir una infància bastant dura, al principi van advertir als seus pares que ella no podria fer res per a ella mateixa però no va ser així, les coses van empitjorar quan va anar creixent, ja que la gent la mirava malament i quan estava a l’època de l’institut va decidir posar-se a escoltar música al ”youtube” va veure un vídeo seu que es titulava ”la dona més lletja del món”. Al cap de poques hores el vídeo tenia milions de comentaris dient que li fes un favor al món i que es matés amb una pistola, o que era molt lletja… en aquell moment ella va veure que la seva vida està en les seves mans, li era igual el que la gent pensés o digues d’ella i ella va decidir ser forta i cada vegada que algú es fiqués amb ella somriuria i seguiria endavant. En aquell moment va canviar de xip i va pensar que havia de mirar les coses de manera diferent, el millor que podia fer era deixar veure a totes aquelles persones que l’hi deien lletja o monstre el feliç que era. Va decidir que la seva vida seria una gran oportunitat per fer tot allò que volgués i va fixar-se l’objectiu de treure’s una carrera, escriure un llibre, ser oradora emocional i formar una família, i al final s’ha tret una carrera, després de vuit anys segueix sent oradora i ha escrit tres llibres.
https://www.youtube.com/watch?v=j1sI2elU65U[/youtube]
Aquest és un gran cas de valentia i tots hauríem de ser com ella, oblidar-nos de com ens mira la gent, o de què parlen o perquè no et volen com amic, ja que el problema no és nostre, és dels altres.
Blanca
Blanca,
No he aconseguit rescatar aquests enllaços que volies insertar a l’escrit. Ja en parlarem per veure com ho podem arreglar.
Un magnífic exemple de coratge, i una coclusió molt interessant, encara que no la comparteixo, al menys en tots els casos. En algunes ocasions pot ser així, però hi ha casos en què algú es comporta de forma impresentable i aleshores el problema no és dels altres (o no hauria de ser) sinó d’ell, no et sembla?
No paris d’escriure!
Josep Maria