Fa molt de temps que penso que totes les coses passen per algun motiu. És a dir, tota acció que fem o que ens succeeixi tindrà algun motiu o alguna causa per la qual hagi passat.
Un dels exemples que crec que passa per algun motiu és quan treus un 5 exacte en un examen. Quan el profe corregeix, no es posa a mirar quant sumar en cada exercici per donar una nota exacta, sinó que va sumant i va sumant fins que acaba l’examen. Crec que si la nota exacta és un 5, és per alguna raó que desconec, no sé si m’explico, o sigui, gràcies al criteri del profe o al que sigui tu has tret la nota mínima per aprovar.
També crec que sempre que a la vida diària ens passa alguna cosa negativa també té alguna raó. Totes les coses succeeixen per algun motiu del destí, per exemple, si et fan fora del treball doncs potser perquè en el teu destí no estava escrit que tu haguessis de treballar allà, etc.
Un molt bon exemple del destí és la saga de pel·lícules “Destino Final”. Tracta sobre un grup d’estudiants que intenten enganyar a la mort escapant-se d’accidents, etc., però que tard o aviat la mort arribarà fins a ells, ja que el destí està escrit.
En conclusió, crec que tots tenim un destí que no sabem quin és i tot el que ens succeeixi a la vida serà per X motius, tot tindrà alguna raó per la qual succeir i no ho podrem canviar, ja que el nostre destí està escrit.
Àlex
Àlex,
el problema del destí és que resulta irrefutable. De qualsevol esdeveniment pots arribar a concloure que la millor prova de què havia de passar necessàriament, és que efectivament ha succeït. Això significa que l’existència del destí és una premissa de què es parteix per demostrar la premissa mateixa: d’això se’n diu un raonament circular.
No paris d’escriure!
Josep Maria
El destí de cadascú pot dependre de factors externs imprevistos , (que el día de l’examen estaves espès , o el que estava espès era el teu examinador p.ex. ) , però el més comú és un que el 5 és el que realment et merexíes perquè el destí d’aquest depenia només de tu mateix : de si l’havies fet amb excelència, amb deficiència o amb suficiència.
També es possible que l’examinador hagi incidit en el teu destí si l’ha aprovat indegudament (fen-te falses il.lusions) , o potser et mereixies més i no t’ha valorat adequadament , (que tampoc t’hauria d’influir). Perquè l’esdevenir d’aquest fet (el teu destí) dependrà de com millor (o no) ho facis els propers exàmens.
Filosofar està bé , però és millor estudiar i aprendre (i aprovar amb excelència ; ).