BUUUM!!

Farà cosa de pocs dies, l’actual parella de la meva veïna va tocar el timbre de casa. Era el primer cop que veia aquell noi de tan a prop, l’havia vist només de lluny i havia sentit les seves converses telefòniques. No us penseu pas que sóc una xafardera, el que passa és que viuen just al costat de casa, els nostres jardins només se separen per una trista reixa. No és una novetat això de sentir-los, no se sap per quina raó allà sempre hi ha viscut gent bastant cridanera, fins al punt que no saps si és per qüestió biològica o perquè són irrespectuosos amb el medi acústic del nostre carrer.

Total, que parlant amb aquest senyoret vaig descobrir que el seu objectiu era que li guardés una bossa esportiva que al cap de tres quarts d’hora havia de recollir un dels individus que viu també a la casa cridanera.

Resulta que la motxilla en qüestió encara està a casa meva i ningú l’ha vingut a buscar. Com a bona detectiu que sóc he acabat deduint que el que hi ha a l’interior és ni més ni menys que una bomba. Sembla que la nostra casa els hi tapa les vistes i han decidit fer-la explotar pels aires d’una manera ràpida i barata. En arribar a aquesta conclusió em vaig afanyar a obrir la bossa amb unes pinces, cosa bastant complicada, per cert. Un cop oberta es podia apreciar que havien posat roba interior damunt del detonant perquè no sospitéssim de les seves intencions. Però a la detectiu Altés no l’enganyen tan fàcilment. Vaig retirar cautelosament la roba i finalment el vaig veure. Per fi vaig veure el fons de la bossa.

Resulta que no tenia un detonant, la qual cosa demostra que els meus veïns han fet això només perquè em sembli normal. Un dia d’aquests me’n oblidaré de revisar la bossa que em deixin i la meva casa es tirarà un gran pet.

Carinyosament: Maria