Ells sempre hi són

És aquí, sempre és aquí, de tant en tant vigila, observa des dels racons més foscos, els seus ulls… Aquells ulls rojos, els veig des de la llum, i m’inciten.
Ell no em parla però em diu moltes coses, em mostra de tot el que podria tenir, em dóna els pensaments i idees que l’altre intenta reprimir, l’altre sempre em reprimeix, ell ho sap, ell m’ho diu.
Sóc al centre i ell em parla lentament, veu tranquil·la, lenta, amb classe, dóna voltes a mi, observa cada defecte que tinc, cada punt fort, i diu… diu molt, i no s’està quiet mentrestant em parla, ell em rodeja, ell sol es mou al meu voltant, vol que li faci cas, que l’observi, i a vegades li funciona, el miro, l’escolto, i, molt de tant en tant, em plantejo els seus consells. Pel que fa a l’altre, ell és al centre de la il·luminada, ell no em diu res, simplement espera que vagi a ell, aquells ulls daurats simplement observen, no me’ls treu de sobre, no diu res, no té intenció en què l’escolti ni m’ofereix res. El resident de l’obscur intenta posar-se al mig quan observo a l’habitant de la llum, i m’intenta dissuadir perquè no vagi cap a ell, i porta les raons, em diu que mereixo més: respecte, terror cap a mi, la possibilitat de callar a tot el que em fa mal… tot el que vull… em diu que podria aconseguir-ho, que podríem aconseguir-ho, necessitaria molt poc i tindria molt, seria fàcil, només he de fer dues coses: donar-li el control i canviar els llocs, ell vol ser la llum. Ells em coneixen millor que ningú, el resident obscur em dóna les raons, em dóna la veu, em dóna els pensaments que voldria tenir però que no em puc permetre, i em ve la pregunta: “per què no m’ho puc permetre?” i llavors me’n adono que és cosa de l’habitant de la llum, la seva simple presencia m’afecta, i me’n adono del perquè ell essent la llum: ell SEMPRE m’observa, sempre està pendent, no m’abandona, espera molt de mi però no m’obliga a res, em deixa ser, l’obscur vol que aconsegueixi el millor, la llum vol que aconsegueixi ser millor, no vol que vagi a buscar allò que és fàcil, no vol que vagi a buscar l’instint, vol que vagi a buscar allò que és correcte. No vol que depengui del que no necessito per part ni de l’obscur ni de ningú. El meu mestre, la meva llum, la meva moral: la meva humanitat.

Nil, el vostre ocell preferit