Conveniència o no de celebrar actualment el dia de la dona treballadora

 

Tot va començar a Nova York, Estats Units, unes dones treballadores d’ una fàbrica tèxtil van fer vaga i s’hi van tancar. Va haver-hi un incendi provocat pel mateix empresari com a represàlia i centenars de les dones que hi havia dins van morir.

En un principi aquesta celebració era pròpia  només dels nord-americans. A Europa,  l’any 1910, a la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes,  Clara Zetkin  ( una política socialista alemanya molt influent i lluitadora pels drets de la dona) proposà l’establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s. XX el Dia de la Dona serví per reivindicar principalment el dret al vot femení.

Crec que sí que és important celebrar aquesta data, ja que és un dia en el qual  totes les dones del món tenen l’oportunitat de sentir-se importants encara que sigui només durant un dia a l’any, tot i que això no hauria de  ser així. Una altra conveniència és que és un dia per recordar que altres dones que han viscut anys enrere han lluitat per aconseguir drets dels qual avui dia podem gaudir. Crec que és just reivindicar-lo, ja que les discriminacions que pateixen les dones a la nostra societat encara són reals i passen diàriament. Estic segura que hi ha moltíssima gent que no sap el perquè d’aquesta celebració o què va passar aquell 8 de març. Moltes dones estan acostumades a tenir drets i no s’adonen que les que tenen aquests drets i aquestes llibertats són privilegiades;  que per desgràcia no tota dona els pot tenir i que darrere de tot això hi ha hagut grans sacrificis, manifestacions i fins i tot dones que han hagut de donar la seva vida perquè elles somiaven amb un futur millor per a nosaltres, les dones actuals.

NAOMI COSA ( 4t A)

Aquest dia commemora la lluita de la dona per aconseguir la seva participació,  juntament amb l’home,  al camp del treball i la societat, en general. Es celebra des del dia 19 de març de 1911.

Des de fa molt temps, de quan era petita i anava a la guarderia,  a mi m’han ensenyat que el 8 de març és un dia molt important per a totes les dones i sobretot és el dia en què li pots oferir a la teva mare un somriure amb un ram de flors,  una poesia feta per tu o bé un  objecte  molt simbòlic que recordi sempre.

Aquest any,  al matí  li vaig donar a la meva mare un bombonet de xocolata i una abraçada i es va posar molt contenta,  però a  la tarda li vaig donar també un ra m de flors molt acolorit,  així com a ella li agrada.

En el meu país, Romania,  aquest dia se  celebra d’una forma molt alegre plena de respecte, regals … en els treballs els directors donen  a totes les dones treballadores el dia lliure i també un regal, bé això succeeix en tots els llocs de treball, on hi ha dones, els homes regalen flors a les seves companyes de treball. S’organitzen concerts, concursos… especials per a aquell dia. On volia arribar era al punt  que aquí a Espanya vaig veure que aquest dia és important només perquè és al calendari,  però a  la vida real no es veu cap moviment, compliment,  gest … Feliç dia de la dona treballadora !

ANDREA DUMITRESCU (4t A)

 

En la mort de l’escriptora i compromesa lliutadora Teresa Pàmies

Ha mort a Granada als 92 l’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer,  1919)

Amb la seva mort es produeix la desaparició d’un de les últimes representants de la generació d’ escriptores de l’exili i d’intel·lectuals compromeses amb la democràcia, les llibertats i els drets de les dones. Va ser una dona comunista compromesa des de la seva joventut.

L’última veu de l’exili se’n va (El Punt/ Avui)

Teresa Pàmies, la lucha política y el deber literario de la memoria (El País)

Catalunya llora la pérdida de Teresa Pàmies (La Vanguardia)

Alguna de les seves obres:

Amor clandestí, Va ploure tot el dia, Quan érem capitans, Quan érem refugiats, Testimoni a Praga, Informe al difunt  Quan érem capitans 

Debat sobre un informe de la RAE sobre usos sexistes del llenguatge

4 de març (El País)-   SEXISMO LINGÜÍSTICO I VISIBILIDAD DE LA MUJER

L’acadèmic de la RAE Ignacio  Bosque publica un informe crític   amb les guies de llenguatge no sexista publicades en els últims anys per diverses institucions com per exemple CCOO, UNED, UPM… .  A l”informe,  subscrit per 26 acadèmics de número,  se sosté que si bé existeixen usos verbals sexistes, les recomanacions d’aquestes guies difonen usos aliens a les pràctiques dels parlants. I també conculquen normes gramaticals fermament arrelades. La majoria d’aquestes guies han estat escrites sense la participació dels lingüistes. Assenyalen que l’ús genèric del masculí per designar els dos sexes és un dels aspectes ben arrelats en el sistema gramatical. Un dels arguments esgrimits  és que moltes escriptores, científiques i artistes compromeses amb els drets de les dones no apliquen les guies.

6 de març ( El País)-  L’article de l’acadèmic Ignacio Bosque sobre la visibilitat de la dona en els usos de l’idioma segueix provocant reaccions en el món de la Cultura. SEXO Y LENGUA, ABIERTOS EN CANAL ¿LA LENGUA TIENE GÉNERO? ¿Y SEXO?

13 de març (El País)- QUINIENTOS LINGÜISTAS APOYAN A BOSQUE Y SU INFORME SOBRE EL LENGUAJE SEXISTA. El document  assegura que les conclusions de l’ acadèmic  són “inobjectables”. Segons els signants, “la gramàtica no té ideologia”

Infanticidis de nenes asiàtiques a Canadà i EEUU

Immigrants asiàtics al Canadà a la recerca d’un fill home practiquen la selecció sexual per eliminar filles no desitjades.

Hi ha dites populars sexistes  que no s’han eradicat en moltes cultures, com aquesta de l’Índia: ” Val més tenir un fill esguerrat que vuit filles sanes “. Una altra de xinesa:  ” Criar una filla és com regar el jardí del veí “. La conseqüència d’aquesta visió tradicional que té com a rerefons perjudicis socioeconòmics per a  les famílies és l’avortament de nenes. Fa segles que aquesta pràctica és vigent a Orient, però actualment també s’està desplaçant cap apaïsos occidentals com ara Estat Units o Canadà i on es detecta un alarmant desequilibri de gènere en les comunitats d’immigrants procedents de la Xina i l’Índia. L’Associació Canadenca de Metges reclama una legislació federal que permeti ealpersonal sanitari no informar les embarassades del sexe del nadó.

L’especialista en bioètica de la Universitat de Toronto Kerry Bowman alerta que encara que a Canadà és legal el dret de la dona a avortar, seleccionar el sexe no ho és. I tot i que el respecte al multiculturalisme i la inclusió són un dret, segons la carta de drets i llibertats del país, la selecció per sexe d’un nen no nascut es considera discriminació.

Casaments precoços i vels “còmodes”

Articles avui al diari El País:

MILLONES DE BODAS  PRECOCES LASTRAN LA SALUD Y EDUCACIÓN DE LAS NIÑAS.

Un informe de Gordon Brown alerta de 25.000 nous casaments  de menors diaris.

Es calcula que 70.000 adolescents moren cada any a conseqüència de complicacions en l’embaràs o  el part, i moltes altres arrosseguen lesions durant tota la vida.

Mantenir les nenes a l’escola salva vides ja que retarda l’edat en la qual  les menors queden embarassades per primer cop. Si  s’aconseguís reducir a la meitat el nombre  d’embarassoa de menors de 20 anys, es podrien evitar 166.000 morts anuals de mares i nadons.

…………………………………..

EL VELO INTEGRA A LA MUSULMANA EN OCCIDENTE” Això creu CINDY VAN DEN BREMEN, dissenyadora holandesa que va adaptar el vel islàmic a les necessitats de les musulmanes d’avui dia. Des de 1999 perfecciona diferents models de vel segur, transpirable  que sense botons o altres es pot mantenir fix per practicar esport. Una interpretació moderna del hijab , que va anomenar CAPSTERS. El model negre i lleuger ababa de ser admès per la FIFA  Federació  Internacional de Futbol que havia vetat les esportistes amb vel, però que recentment ha aixecat la prohibició.

I NO ANIRIEN MOLT MÉS CÒMODES SENSE VEL?

 

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 DE MARÇ (2012)

INFORMACIÓ (Viquipèdia)

CA LA DONA (MANIFEST I CRIDA A LA MANIFESTACIÓ 19h PLAÇA UNIVERSITAT)

INSTITUT CATALÀ DE LES DONES (DECLARACIÓ INSTITUCIONAL GOVERN DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA)

IRRITACIÓ GENERALITZADA PER  LES PARAULES DEL MINISTRE GALLARDON QUE ARGUMENTA UNA NECESSÀRIA REFORMA DE L’AVORTAMENT PERQUÈ “HI HA UNA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ESTRUCTURAL CONTRA LES DONES PERQUÈ AVORTIN” (Diari ARA)

CORRE PER INTERNET AQUESTA PUBLICITAT SEXISTA D’UNS PANTALONS QUE LA PERIODISTA EMMA BARNETT DE “THE TELEGRAPH” HA PENJAT A TWITER:

 

EL PAÍS. MANIFIESTO POR LAS MUJERES ÁRABES: Un grup  de destacades dones del món  àrab  recorda al món que en aquesta regió  es produeixen les pitjors desigualtats. Por la dignidad

Signen el manifest, publicat junt  a Le Monde, La Stampa i Gazeta Wyborska: Souhayr Belhassen, presidenta de la FIDH (Tunis); Bochra Belhadj Hmida, advocada, cofundadora i expresidenta de l’Associació  Tunisina de Dones Demòcrates (Tunis); Shahinaz Abdel Salam, bloguera i activista (Egipte). Nawal El Saadawi, metgessa psiquiatra, escriptora i feminista (Egipte); Tahani Rached, realitzadora (Egipte); Samar Yazbek, escriptora (Síria); Azza Kamel Maghur, advocada internacional i  membre del Consell Libi  dels Drets de l ‘Home (Líbia); Tawakkol Karman, Premi  Nobel de la Pau2011,  Periodista (Iemen).

Entrevista amb la periodista paquistaní SHARMEEN OBAID-CHINOY,  autora d’un curt documental que ha rebut un Oscar, Saving face (Salvant cares),   codirigit amb Daniel Junge, sobre la violència masclista que pateixen les dones al seu país i a d’altres, on són cremades amb àcid pels seus marits per no obeir-los.   Diu: “Ellos descargan su frustración con los ataques de ácido”.

 

8 de març 2012 Institut Bellvitge

ENGUANY VOLEM SABER QUÈ ELS PASSA A ALGUNES DONES DEL MÓN QUE PATEIXEN TOTA MENA  DE DISCRIMINACIONS I VEXACIONS NOMÉS PER SER DONES.

PROPOSEM TROBAR LA RESPOSTA A LES QÜESTIONS SEGÜENTS:

1- AMB QUIN NOM ES CONEIX L’ASSASSINAT DE DONES A ALGUNS  PAÏSOS DE  CENTRE AMÈRICA ?

2- A QUIN PAÍS ISLÀMIC LES DONES TENEN PROHIBIDA LA CONDUCCIÓ?

3-  NOM DE LES  DONES QUE VAN REBRE EL PREMI NOBEL DE LA PAU 2011

4.a- PER A QUÈ SERVEIXEN AQUESTS INSTRUMENTS RUDIMENTARIS ?

5-  QUIN FET VA MARCAR LA VIDA DE LA MODEL SOMALÍ WARIS DIRIE?

6. a-  QUINA PENA DE MORT MARCA LA LEGISLACIÓ ISLÀMICA (XARIA) PER A CASOS DE DONES ADÚLTERES ?

6.b COM ES DIU  LA DONA IRANIANA CONDEMNADA PER ADÚLTERA  EL 2006 ?

7.a-  COM S’ANOMENA EL “VEL ISLÀMIC”?

7.b-  QUIN NOM REP AQUEST VESTIT TRADICIONAL DE LES DONES A CERTS PAÏSOS ISLÀMICS?

7.c- COM ES DIU EL  “VEL INTEGRAL”?

8 –  A QUIN PAÍS DEL MÓN EXISTEIXEN LLOCS COM EL QUE MOSTRA LA FOTOGRAFIA?

9-  COM S’ANOMENAVEN ELS PEUS EMPETITITS DE LES DONES ?

10- QUIN PREMI VA REBRE LA FOTOGRAFIA DE LA JOVE AFGANA AISHA BIBI?

DEMÀ LA PRIMERA PISTA: LES FOTOS

HI HAURÀ UN  PREMI PER AL GUANYADOR/ORA DEL CONCURS.

Una mirada a dones del món

ANISA AL SAHBI és iemenita, té 30 anys i estudia el doctorat  en Filosofia. Aspira a dedicar-se a la política i arribar a ser diputada. Tot i que a la fotografia porti nicab no és islamista.  Ella no s’ha tret el nicab que li van posar als sis anys per pressions socials i familiars, però ara que sembla que el país camini cap a al democràcia tem l’avenç dels islamistes  i denuncia que l’any passat van guanyar massa poder a la universitat aprofitant les protestes contra l’expresident Saleh.

Diu que a la Biblioteca han penjat cartells que recorden que nois i noies no han de seure’s junts i  la presència de islahis (vigilants) Fa un mes a la Facultat de Ciències de la Informació, alguns d’ells van agredir amb pedres un noi i una noia que estaven junts i no eren família.

Aquests islahis són els militants de l’Islah ( Congregació iemení per la Reforma), la versió iemení dels Germans Musulmans, fins ara principal partit de l’oposició. Durant  les protestes, els seus militants, molt disciplinats, s’ocupaven de la seguretat a les manifestacions. Ara volen també controlar el campus universitari. Una de les integrants de la branca moderada  d’aquest grup és la Nobel de la Pau 2011 Tawakul Kerman qui , per cert, no porta nicab i exhorta totes les dones del país que se’l treguin.

Aquests vigilants controlen les bosses de les estudiants i qüestionen la forma com es cobreixen els cabells i el coll – precepte islàmic. Anisa denuncia que aquests serveis no els facin funcionaris o membres del servei de seguretat sinó persones d’un determinat partit que ni tan sols duen un número d’identificació.

Amb el seu testimoni,  Anisa al Shabi fa evident que voler cobrir la cara de les dones  pot uniformitzar la seva aparença externa, però no eviatr que tinguin pensaments propis.

Bloc Mujeres. El País ( 24 febrer) MAS ALLÁ DEL VELO

 

El “feminicidi” a Nicaragua

A partir d’ara, a Nicaragua així com a d’altres països llatinoamericans com  Mèxic o Perú,  “matar una dona en el marc  de les relacions desiguals de poder entre homes i dones, ja sigui a l’ àmbit  públic o privat…” es tipifica com  feminicidi i  estarà penalitzat  amb fins a  30 anys de presó. Això suposarà   un augment considerable de les penes per a agressors i homicides amb la nova llei.

La cultura patriarcal està molt arrelada al país i són freqüents els casos d’abusos a dones dins i fora de la família. També és comuna la maternitat precoç ( en menors d’edat) i el posterior abandonament a la jove. L’avortament terapèutic està penalitzat.

En un país com  Nicaragua, amb  cinc  milions d’habitants, només l’any passat van morir a l’entorn de 70 dones per violència de gènere ( quantitat similar a la d’Espanya que té més de 10 vegades més habitants) i només quatre dels assassins van ser empresonats. En realitat a pocs països de la zona sud d’Amèrica es porta un còmput de víctimes d’agressions.

Per a la lluita contra la violència s’han creat  promotorías i comisarías de dones. Pel que fa a les primeres, es tracta d’una sèrie de dones – en general voluntàries que han patit violència de gènere – per tal que vagin als barris – en cas de l’àmbit urbà – i pobles – en el marc rural – a fer un seguiment  del procés de denúncia i instar les dones que no es retractin.  Les “comisarías” són instàncies policials al capdavant  de les quals hi ha  dones policia i on participen psicòlogues, metgesses,  treballadores socials i les mateixes promotores. Des que es van crear ha anat augmentant el nombre de dones que atenen: 48.846 el 2004 fins a les 149.235 el2010 i més de 160.000 l’any  passat. Tot i així, a les víctimes els costa denunciar: de les ateses el 2010, només el 23% va denunciar.

Per  canviar   les conductes masclistes imperants, existeixen més de seixanta associacions de dones per tot el país que donen xerrades, classes, assessorament… Totes han celebrat l’aprovació de la nova llei tot considerant-la una passa endavant en la lluita pels drets humans de les dones.

Bloc Mujeres ( El País. 15 febrer 2012)