El que s’ha aconseguit en favor de la dona durant les legislatures de Rodríguez Zapatero

– 22-12-2004 – Primera llei contra la violència masclista. Aprovada per unanimitat.

15-3-2007 – Llei d’Igualtat . S’aprova un any abans de crear el Ministeri  d’ Igualtat, que va desaparèixer l’octubre de l’ any passat. Ampia el permís  de paternitat a 15 dies i obliga els partits a presentar llistes electorals amb, pel cap baix un 40% de dones.

– 3-7-2007 – El Govern  anuncia el xec-bebé: 2.500 euros per a les mares de nens nascuts a partir d’aquest  mes. Va ser eliminat el 2010.

24-2-2010 – Dreta l’avortament. Passa d’estar despenalitzat en certs suposits a ser un dret  de les dones ( en determinat termini). En les primeres 14 setmanes d’ embaràs pot interrompre’s sense al·legar motius. Després de la stemana 22, ja no es  pot al·legar perill per a la salut psíquica de la mare, com  abans.

– 29-4-2010 – El Congrès aprova la reforma del Codi  Penal.  Enduriment de  les penes per a quasi totos els delictes sexuals, establiment de nous tipus relacionbats amb la corrupció, libertat vigilada per a terroristes i delinqüents sexuals i  enduriment de  les penes dels delictes de tràfic.

Esperem que amb el que hagi de venir,  sempre seguim avançant.

Una nena espanyola de Melilla de 15 anys decideix portar “burca”

Ho podem llegir al reportatge de diumenge del diari El País  Sin “burka” no quiero vivir.

burka A la imatge,  l’adolescent vestida amb ” burca” (vestit tradicional musulmà més propi de països com Afganistan, Pakistan i Iran). Decidir dur-lo  l’ha exclòs de l’institut on estudiava 3r d’ESO. El centre no li permet anar-hi totalment tapada i amb guants com ella pretenia, tot i que més del  30% de les alumnes porten hijab i això no els comporta cap problema. Les seves amigues pensen que ho fa perquè s’ha fet nòvia d’un integrista, però ella ho desmenteix i sosté que ho ha triat sense coaccions perquè vol ser “feliç” seguint el camí que marca el llibre del doctor Aid al nueva-imagenQarni  Tu puedes ser la mujer más feliz del mundo que ha esdevingut la guia espiritual i de  capteniment per a joves de la ciutat com la noia protagonista del reportatge i que pot ser adquirit per 17 € a les botigues properes a la mesquita central de Melilla.  Al llibre s’encoratja les dones a obeir els seus marits, recloure’s a la llar i ser “perfectes” : no mostrar la seva bellesa, no imitar les dones de conducta immoral, ni tampoc copiar les maneres de fer dels homes, no romandre a soles amb cap home que no sigui familiar ni viatjar sense la companyia d’un home de la família, no perdre el pudor i la modèstia, vestir-se “correctament”…

niqabDe fet, tot i que el cas de la noia objecte del reportatge és el primer protagonitzat per una noia tan jove, els seus pensaments s’estan extenent pels barris més deprimits i allunyats del centre d’aquesta ciutat on cada cop són més nombroses les noies que usen  nicab cobrint-se tot el rostre (a la imatge). Aquesta és una manera de vestir de les dones musulmanes que es troba un esgraó per darrera del burca, que ha estat importat dels països del golf pèrsic i, evidentment,  aliè als costums d’aquesta zona on el que se sol veure majoritàriament és el hijab o mocador (a la il·lustració, noies que el duen) noies-amb-hijab

Moltes d’aquestes dones i noies diuen que es posen nicab perquè així se senten més valorades; totes elles són admiradores del llibre ressenyat anteriorment. Segons diuen seguir les seves directrius no les fa sotmetre’s  a l’home ja que  tot ho faran per amor.  Aquestes mateixes dones no es banyen a les platges de la zona, creuen la frontera en cotxe i viatgen a un lloc secret de les costes del Marroc, una petita platja que els seus marits lloguen perquè ningú no les vegi.

La mare de la nena que ha decidit portar burca argumenta que deixen les nenes cristianes l anar a l’escola amb  minifaldilla i escot i, en canvi,  no es respecta que les noies musulmanes vagin “recatades”.

Tot i que als instituts de Melilla, com ja hem dit, no hi ha hagut altres casos de fonamentalisme en el vestir, el fracàs escolar  va arribar al 42,4% l’any  2010 (el triple de la taxa europa, 14% ) i molt superior a l’espanyola ( 30,8%)

Les noies i dones potser seran felices,  però  no tindran formació ni possibilitats.

Dones escriptores

Al Babelia del 2 de juny surt publicat un article signat per Javier Aparicio Maydeu sobre les escriptores Virginia Woolf, Anaïs Nin, Flannery O’Connor, Edith Wharton o Anaïs Nin, l’article és LA ESTRATEGIA DE VIRGINIA i com a subtítol llegim aquesta divisa de Woolf, una mena d’exhortació a les altres dones: OS PIDO QUE GANÉIS DINERO Y TENGÁIS UNA HABITACIÓN PROPIA

ilustracion_fernando_vicente virginia-woolfA la il·lustració de grup, en primera fila d’esquerra a dreta,  ANAÏS NIN,  JEAN RHYS, KATHERINE MANSFIELD i FLANNERY O’CONNOR. Al  darrera:  EDITH WARTON i KATE CHOPIN.

En solitari, VIRGINIA WOOLF.

Aquestes dones no es van conformar amb la seva realitat i van escriure per enriquir-la, no fou fàcil per a elles i també ho denunciaren. Van lluitar pel seu ofici.  L’article recomana la lectura d’algunes obres cabdals d’aquestes escriptores o de bones biografies d’algunes d’elles.  Destaquem, per exemple:

De Virginia WOOLF (1882-1941) el seu manifest com a dona escriptora: Una habitació pròpia (1929)

De  Katherine MANSFIELD (1888- 1923) el seu impressionant Diari (1927)

D‘Edith WHARTON (1862-1937) la col·lecció d’articles sobre literatura i escriptura Escribir ficción (1925)

De Jean RHYS (1890-1970) el clàssic El ancho mar de los Sargazos (1966)

I sobre Flannery O’CONNOR (1925-1964), autora de Sang sàvia (1952)  l’esplèndida biografia de Brad Gooch.

Nous casos de violència contra les dones

Darrerament s’han produït tres noves morts de dones:

una dona de 55 anys ha estat degollada per la seva exparella a Hernani al mig del carrer

una altra dona ha estat estrangulada per la seva parella  a Saragossa en presència del seu fill.

a Barcelona un home de 28 anys va matar la seva parella de 29 en un pis on convivien junt amb d’altres compatriotes,  posteriorment es va autolesionar amb el mateix ganivet  amb intenció de suïcidar-s e.

Tant en el primer cas com a l’últim, els agressors havien estat denunciats per les víctimes en ocasions anteriors.

Han tingut lloc  actes de repulsa i condemna pública tant per part de les autoritats com dels veïns de les víctimes.

Amb aquests nous casos, la xifra negra de dones assassinades pels seus marits o companys sentimentals ha augmentat a 32 des de l’inici de l’any .

QUAN ACABARAN LES MORTS DE DONES A MANS DELS QUE DEIEN QUE LES ESTIMAVEN???