Mes: octubre de 2023

Premi Sàkharov per a la kurda Masha, morta per no dur el vel ben posat

El Parlament Europeu ha atorgat el Premi Sàkharov a la Llibertat de Consciència 2023 a Jina Mahsa Amini i al moviment Dones, Vida i Llibertat a l’Iran.

La presidenta Roberta Metsola  ha  anunciat la candidatura guardonada presa per la Conferència de Presidents (formada per  la mateixa presidenta i els los líders dels grups polítics).

Ha dit: «El 16 de setembre va fer un any de l’assassinat de Jina Mahsa Amini. El Parlament Europeu dona suport amb orgull  a les dones valentes i desafiants que lluiten per la igualtat, la dignitat i la llibertat a l’Iran. Som al costat dels qui, fins i tot des de la presó, mantenen  viu el moviment “Dones, Vida i Llibertat”. Amb el guardó aquesta Cambra recorda la seva lluita i honora aquells i aquelles que han pagat el preu més alt per la llibertat».

La ceremònia de lliurament del Premi Sàkharov tindrà lloc el 13 de desembre a l’hemicicle del Parlament Europeu a Estrasburg.

La iraniana Narges Mohammadi, Premi Nobel de la Pau 2023

L’organització atorga el premi a Narges Mohammadi per la seva lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i la seva lluita per promoure els drets humans i la llibertat per a tothom. Tal com destaca l’Acadèmia, la seva valenta lluita ha comportat uns costos personals enormes. En total, el règim l’ha detinguda 13 vegades, l’ha condemnada cinc vegades i l’ha condemnada a un total de 31 anys de presó. Així doncs, Mohammadi és a la presó mentre s’ha fet públic l’anunci del premi. El 16 de novembre de 2021, Mohammadi va ser arrestada arbitràriament a Karaj, província d’Alborz, mentre assistia a un memorial per Ebrahim Ketabdar, que va ser assassinat per les forces de seguretat iranianes durant les protestes nacionals el novembre de 2019.

A la dècada de 1990, com a jove estudiant de física, Narges Mohammadi ja es distingia com a defensora de la igualtat i dels drets de les dones. Després d’acabar els seus estudis, va treballar com a enginyera i també com a columnista en diversos diaris reformistes. El 2003 es va involucrar en el Centre de Defensors dels Drets Humans de Teheran, una organització fundada per la Premi Nobel de la Pau Shirin Ebadi. El 2011, Mohammadi va ser arrestada per primera vegada i condemnada a molts anys de presó pels seus esforços per ajudar els activistes empresonats i les seves famílies.

Dos anys més tard, després de ser posada en llibertat sota fiança, Mohammadi es va submergir en una campanya contra la pena de mort. L’Iran ha estat durant molt de temps un dels països que executen la proporció més alta dels seus habitants anualment. Només des del gener de 2022, més de 860 presoners han estat castigats amb la mort a l’Iran.

Som aquí! Les dones en el disseny des de 1900 fins avui al HUB Barcelona

Des d’ahir 5 d’octubre podem veure l’exposició  Som aquí! Les dones en el disseny, 1900 – avui  que ofereix un estudi crític dels èxits i les condicions de treball de les dones dissenyadores durant el segle passat.

La mostra presenta objectes creats per protagonistes femenines en diferents àmbits del disseny que van des del moble, l’interiorisme, el disseny gràfic i la il·luminació fins al tèxtil, la ceràmica, la joieria i fins i tot objectes de jocs infantils. Entre les dissenyadores pioneres que s’hi inclouen hi ha l’arquitecta i dissenyadora francesa Charlotte Perriand, qui va treballar en l’estudi de Le Corbusier; la polifacètica dissenyadora italiana Gae Aulenti, la italobrasilera Lina Bo Bardi, la irlandesa Eileen Gray, dissenyadora de mobles coneguda per incorporar el treball de la laca i una de les primeres dones reconegudes internacionalment en el món del disseny industrial o la cubana nacionalitzada mexicana Clara Porset que treballava amb materials i formes artesanals mexicans.

L’exposició és una producció del Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) i arriba al Disseny Hub Barcelona amb una ampliació centrada en el disseny espanyol. Per tant, es dedica un àmbit a les dissenyadores pioneres de les dècades dels anys 1960, 1970 i 1980 amb una seixantena de noms. També s’incorpora un àmbit que planteja el disseny per a les dones, amb peces contemporànies.

Nou cas d’agressió a una noia a Teheran per no portar vel?

L’ONG de drets humans Hengaw, amb seu a Oslo, ha destapat aquest nou cas . La jove Armita Geravand, de 16 anys va ser víctima el diumenge d'”un assalt físic” per part de l’anomenada “policia de la moral” o operaris del metro mentre hi viatjava, simplement perquè no es cobria el cabell. Actualment, la jove es troba ingressada a l’hospital, en vigilància intensiva i inconscient.

La versió oficial dels responsables del metro contradiu les acusacions de l’ONG. El director de Metro de Teheran, Masood Dorosti, va declarar a l’agència oficial IRNA que “els rumors d’una confrontació amb personal del metro no són certs i les imatges de vigilància refuten aquestes afirmacions”.

Aquest incident porta a la memòria el tràgic cas de Mahsa Amini, qui va morir fa poc més d’un any després de ser detinguda per l’anomenada “policia de la moral” per no portar correctament el vel islàmic. Les autoritats van atribuir la seva mort a causes naturals, però això va desencadenar fortes protestes en tot l’Iran. Aquestes manifestacions van exigir la fi de la República Islàmica i només es van extingir després d’una brutal repressió que va resultar en la mort d’almenys 500 persones, la detenció de més de 22.000 persones i l’execució pública de set manifestants. Enguany, en el primer aniversari de la mort de Mhasa, les autoritats no han permès a la família la celebració de cap acte públic en la seva memòria.