Sentència exemplar en un cas de violació

Molta expectació davant la sentència en un cas mediàtic. Un jugador de futbol famós acusat de violar una noia al bany d’un espai reservat d’una discoteca de la part alta de la ciutat.

Els jutges han considerat provat que la noia va ser violada amb ús de força física i que, malgrat que en les imatges prèvies aportades per la defensa, ella va ballar i es va petonejar amb ell i va entrar voluntariament al reservat, en un moment determinat allà dintre va dir no i, per tant, va ser penetrada forçadament sense el seu consentiment. Una victòria per a totes  les noies i dones a les quals se’ls reconeix el dret a gaudir del seu cos fins al punt que elles desitgin i, segons la lectura de molta gent, una victòria aconseguida per la llei del “només sí és sí” que posa en valor el consentiment ( ara no s’ha de provar, com abans, que t’has resistit a la violació). Però també una certa decepció per la pena imposada: “només 4 anys i 6 mesos”. Sembla ser que, justament perquè els fets es van produir abans de la modificació de la llei, s’ha imposat una pena per la franja baixa, molt per sota dels 9 anys que demanava la fiscalia i encara més dels 12 que denanava l’acusació. Evidentment, la defensa vol l’absolució i això buscarà en el recurs, tot i que els jutges han refusat l’atenuant d’embriaguesa i sí ha comptat en la seva decisió la indemnització de 150000 euros ( suficient si parlem dun milionari?) L’acusació també demanarà revisió de la sentència. Veurem, finalment, com queda. Però de moment, els jutges li han dit a la noia “et creiem”.

6 de febrer, Dia Internacional contra l’ablació genital

200 milions de nenes i dones han sofert  mutilació genital femenina (MGF), segons estimacions de l’ONU. El Fons de Població de Nacions Unides calcula que més de 4 milions de nenes corren el risc de ser víctimes de l’ablació genital cada any, la qual cosa equival  a 12.000 casos diaris. A Espanya, segons un estudi publicat el 2020 pel Ministeri d’Igualtat, el nombre de nenes en perill  de patir aquesta  pràctica era de més de 15.500, quasi 3.700 de les quals en risc extrem.

Òbviament, haver estat víctima d’aquesta pràctica té  conseqüències físiques i també mentals. Des de les  més  inmediates  (dolor intens, hemorràgia, inflamació dels teixits genitals, febre, infeccions com el tètanus o fins i tot la mort), fins a les que poden aparèixer a llarg temini: infeccions urinàries, problemes vaginals, menstruals, sexuals (coit dolorós, menor satisfacció…), major risc de complicacions a l’hora del part (hemorràgies, cesària, necessitat de reanimació del bebè…) i de mortalitat  neonatal o trastorns psicològics (depressió, ansietat…).

Per què continuen practicant-la? Sovint es considera part necessària de la criança  de la nena i  una forma de preparar-la per a la vida adulta i el matrimoni. Molts cops respon a la  concepció d’allò que es considera una conducta sexual acceptable i vol  assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després. Hi ha la convicció que redueix el desig sexual de la dona i, per tant, la temptació de relacions extraconjugals.

És una pràctica que encara és vigent a 30 països d’Àfrica, Pròxim Orient i Àsia i constitueix una violació dels drets humans fonamentals de les nenes i les dones.

Tant la Generalitat com algunes fundacions privades fomenten programes d’informació, prevenció, assessorament i ajuda per tal que dones que havien estat víctimes de l’ablació quan eren petites se sotmetin a operacions de reconstrucció del clítoris.

Departament d’igualtat i feminismes Prevenció de la mutilació genital femenina

Fundació Dr. Iván Mañero