Elisabeth Badinter. “La mujer y la madre”

la-mujer-y-la-madreEn aquest assaig,  publicat en castellà per La esfera de los libros, la filòsofa francesa tracta sobre les conseqüències perjudicials per a la dona de les teories ecologistes i naturalistes sobre la maternitat i el mite de l’instint maternal. Aquestes tendències, en sacralitzar l’instint maternal, posen el nen per davant de tot, fins i tot del desenvolupament personal i  les aspiracions laborals de les dones; poden implicar pèrdua de llibertat personal de la dona a l’hora de triar quan tenir un fill, com criar-lo, alimentar-lo i ecucar-lo.

El llibre ha estat molt polèmic a França i molt criticat tant pels sectors més conservadors de la societat com per altres, en principi més progressistes, però que es declaren defensors  de l’alletament natural i per als quals el retorn al naturalisme i l’abnegació de la dona són imprescindibles. Aquesta és, indubtablement, la qüestió més polèmica del llibre. Per a Badinter actualment hi ha una  pressió mediàtica insuportable en defensa de l’alletament;  ella considera que aquesta és una de les decisions més íntimes i privades que ha de prendre una dona i que actualment no sempre l’ha de prendre sense coaccions del tipus: “No vols el millor per al teu fill?”  És evident que moltes generacions de persones criades amb biberó no només estan ben sanes sinó que fins i tot està augmentant la seva esperança de vida.  Un altre aspecte sobre el qual tracta el llibre és un altre dels “mandats” de La LLiga de la Llet (moviment molt combatiu nascut a EEUU): el collit (dormir amb el nounat sine die).

Badinter alerta sobre els perjudicis que aquestes tendències poden suposar per als avenços aconseguits per les dones al llarg de s. XX i defensa la llibertat de les dones per triar quan vol tenir fills, com criar-los, com alimentar-los i com educar-los. Afirma  que la tendència actual sobre la maternitat és un pas  endarrera  en la independència de les dones.

Cap periodista pregunta a un atleta o esportista home ja entrat a la trentena si ha postergat definitivament la paternitat, però sí que ho sentim que ho demanen a les dones.

Elisabeth Badinter (1944) és catedrática de filosofia de l’ Escola Politècnica de París, assagista, feminista de referència a França i mare de tres fills. El 1980 assegurava en el seu  llibre “L’Amour en plus” (Existeix  l’ amor maternal?) que  l’ instint  maternal no existeix. Trenta  anys i molts llibres després  ha publicat    “Le Conflit, la femme et la mère” (El conflicte, la dona i la mare ), amb  el qual torna  la  polèmica. Molts dels seus crítics veuen en ella una feminista demodé, i molts joves creuen antiquada la seva lluita per l’equiparació. Ella només es defensa alertant-los del que poden perdre.

Article a El economista

Dones activistes del món àrab

Des de Marroc fins a Aràbia Saudí les dones reclamen els seus drets. Les revoltes que en els últims temps s’han viscut als seus països els han donat visibilitat i ara moltes d’elles demanen acabar amb el victimisme.

Aquestes són algunes:

mariam-suleymanMariam Solayman, activista egípcia  que, junt a milers de dones,  es va  manifestar a la plaça Tahrir l’últim 8 de març reclamant els seus drets.

joumana-haddadJoumana Haddad, escriptora libanesa  autora de Yo maté a Sherezade a l’entorn del mite del conte de Les mil i una nit.  Per a Haddad no ha de seguir sent el mite de les dones àrabs perquè és pura submissió, amb una vida a mans dels homes. És directora de la revista Jasad, una publicació de literatura, art i fotografia centrada en el cos humà, censurada a tot el món àrab excepte Líban, per la qual cosa ha estat objecte de moltes amenaces de mort.

radia-nasrouiRadia Nasraoui, advocada i militant per als drets humans de Tunis. Presideix l’Associació de Lluita contra la tortura, encara avui il·legal,  i el 2003 va fer una vaga de fam contra els abusos de Ben Ali.

wajeha-al-huwaiderWajeha al Huwaider, escriptora i activista d’Aràbia Saudí. El 2008 va penjar un video a YouTube conduint un cotxe, cosa que les dones tenen prohibida al seu país. Des d’aleshores és capdaventera de la demanda del dret a conduir de les dones saudites. Ha escrit: Deixaré de reivindicar els drets de les dones saudís quan hi hagi homes arrestats per conduir el seu cotxe i quan a ells se’ls digui que en aquest  món només hi ha dos llocs adients pera  ells: la casa i la tomba.”

nawal-al-sadawiNawal Al Sadawi, escriptora que dencia als seus llibres els abusos contra les dones en el seu Egipte nadiu, d’on va haver d’exliar-se durant uns anys per amenaces dels integristes.

fatima-mernissiFatema Mernissi, escriptora marroquina que va rebre el 2003 el premi Príncipe  d’Asturias de les lletres junt a Susan Sontag. Defensa la paraula per lluitar contra la injustícia cap a les dones i per aconseguir la igualtat.

shirin-ebadiShirin Ebadi, advocada iraniana que va rebre el Premi Nobel de la Pau el 2003 i   primera dona musulmana guardonada.

En record d’Almena Lomax

almena-lomaxEl dia 8 d’abril vaig llegir a El País la necrològica d’aquesta dona, pionera del periodisme afroamericà i fundadora d’un diari per a la seva comunitat durant els temps de la segregació.  Ha mort a Pasadena,  Califònia als 95 anys. El 1941 en el   número fundacional de  Los Angeles Tribune    es podia llegir aquesta declaració: “La millor protecció que poden oferir els diaris contra la distorsió, l’exageració i el rumor és la publicació franca i desapassionada dels fets. La Veritat sempre dignifica: el rumor mai no ho fa.”  I  la veritat,  en aquella època,  era l’explotació racista dels negres per part de l’Amèrica blanca.

El 1946 va guanyar el premi del periodisme afroamericà Wendell L. Willkie per una columna en què ridiculitzava el mite de la potència exual dels amants afroamericans. deu anys després va viatjar a Alabama per cobrir el boicot contra els autobusos segregats de Montgomery iniciat per Rosa Parks. Allí va entrevistar Martin Luther King.

segregaciaQuan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació.  No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a  blancs. Sobre aquests incidents va escriure:  ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”

Journey to the Beginning

“Arguments” per a una campanya electoral?

cartel-sole1libertad-guiando-al-pueblo-es-un-cuadro-pintado-por-eugc3a8ne-delacroix-en-1830-y-conservado-en-el-museo-del-louvre-de-parc3ads1La candidata a l’alcaldia de Ciutadella  Soledad Sánchez Mohamed,  del Partido Democrático  ha hagut de retirar  un cartell on exposava els seus pits com “arguments” o raons per obtenir el vot, després d’haver estat denunciat el seu reclam electoral per sexista.

El cartell es  mostrava en un aparador que la seu que el Partit Democràtic  de Ciutadella té  en un local de la ciutat i era molt comentat  pels veïns , sobretot  pels  adolescents.

Esquerra de Menorca-EU va denunciar el cartell davant l ‘Institut Balear de la Dona, a qui va  reclamar la retirada de la imatge  en  considerar-la que era sexista i  atemptava contra la dignitat  de la dona.

Al seu bloc rebat  aquestes crítiques  tot comparant el seu cartell amb el quadre de Delacroix La llibertat guiant  el poble. Afirma, textualment  “Es un icono de la ruptura de la doble moral, que persiste en nuestro país, de la rebelión contra el sistema opresor, del utilitarismo de la mujer como tal.” I es declara FEMINISTA??!!

JUTGEU VOSALTRES, ÉS EL MATEIX?

Sobre l’últim cas de violència de gènere

Tots ens vam esparverar per l’últim assassinat d’una noia de 19 anys, mare d’una nena de 3 i embarassada de pocs mesos,  a mans de la seva parella. Tots dos d’origen romanès,  estaven junts des de tota la vida;  segons la mare de la noia discutien “el normal”. Aquest cop, però, al noi se li va anar la mà i, per postres va fer que el seu pare, des de Romania i via webcam, veiés el cadàver de la noia i, a més, va comunicar-li que tenia la intenció de matar també la seva cunyada, una noia de 13 anys, quan tornés  de l’escola. Afortunadament, aquest nou assassinat es va poder evitar i ara la jutgessa titular del jutjat de Violència sobre la Dona  nº 1 de Torrejón de Ardoz ha decretat el seu  ingrés a   presó  provisional comunicada i sense fiança acusat dels delictes d’homicidi i avortament.

Però potser encara esparvera més l’article de Salvador Sostres,  periodista del diari El MUNDO ( el qual, per cert, el diari ja ha retirat )   “Un chico normal” on argumenta les raons que pot haver tingut aquest noi per matar la seva parella. Ell, un noi normal que l’estimava tant,   no va poder suportar que ella volgués acabar la relació i sobretot no va suportar saber que el fill que estava gestant era fruit d’una nova relació. Aquest article ha motivat moltes crítiques, fins i tot els treballadors del mateix diari on es va publicar l’article, han fet un comunicat de rebuig – potser per això ha estat retirat del diari.

Los trabajadores de ‘El Mundo’ dirigen una carta a su director para pedir que Sostres no vuelva a escribir en el medio La Ser

¿Violencia de què? El País

Paula Fernández afirma que “Sostres no merece llamarse periodista” ABC

El PSOE de Torrejón de Ardoz condena enérgicamente el último caso de Violencia Machista en nuestra Ciudad Agrupación Socialista de Torrejón de Ardoz

La ministra de Sanidad, Política Social e Igualdad condena el último caso de violencia de género ocurrido en Madrid Sala de Premsa de La Moncloa