Categoria: Dones i esport

L’àrbitre francesa Stephanie Frappart serà la primera dona que arbitrarà un partit en un mundial masculí. Ja acostumada a trencar sostres de vidre, Frappart, de 38 anys, aconseguirà a  Qatar el proper diumenge dirigir el partit Costa Rica-Alemanya. El trio arbitral serà completament femení ja que l’acompanyaran com a assistents la brasilera Neuza Back i la mexicana Karen Díaz Medina.

Avui es juga al Camp Nou el partit de quarts de la Champions entre el Barça i el Real Madrid. Les jugadores de la casa, guanyadores de la lliga, han estat rebudes amb un  espectacular mosaic on es pot llegir Més que empoderament, (en anglès). La jornada ha estat qualificada pel club com a històrica.

A part del desig de la victòria del Barça, també s’espera que aquest partit de futbol femení sigui rècord d’assistència de públic.

A nivell de seleccions les xifres de major assistència són: 90.185 en l’EEUU-Xina de l’any 1999 a Rose Bowl, i 80.203 espectadors en l’EEUU-Japó de l’any 2012 a Wembley.

A nivell de clubs: 60.739 espectadors en l’Atlètic-Barça de l’any 2019 al Wanda Metropolitano i 51.211 espectadors  al Tigres-Monterrey de 2018 al BBVA Bancomer.

Efectivament, 91.553 espectadors hi han assitit, esdevenint el rècord que es volia assolir.

El Barça ha guanyat 5 a 2 i es classifica per a les semifinals de la Champions.

Alexia Putellas, jugadora del Barça i capitana de l’equip que té 27 anys, ha estat guardonada amb una merescuda pilota d’or enguany 2021. Fou tanbé guardonada per la UEFA com a millor jugadora de la temporada 2020-21i ha esdevingut la primera dona espanyola que ha guanyat la  Pilota d’Or.

Pels qui no la coneixien, com el mateix Pascal Ferré, editor en cap de la revista France Football, encarregada d’entregar els guardons, qui ha reconegut que només s’hi va interessar quan van saber que podia guanyar, el seu palmarès és equiparable, o millor, al dels millors futbolistes homes contemporanis.

FELICITATS !!!

Alice Milliat (Nantes, 1884 – 1957) va ser pionera en l’esport femení a França i arreu del món. La seva pressió en la representació d’atletes femenines va obligar a incloure esportistes femenines en els Jocs Olímpics. Aquesta traductora de professió va participar en  rem. També va destacar en natació i hockei. Membre de Femina Sport, un club fundat el 1911, va ajudar a formar la Federació Francesa Esportiva Femenina el 1917, i en fou tresorera i posteriorment presidenta.

El 1921 va organitzar la Primera Olimpíada Femenina a Montecarlo. Va iniciar  la pressió al comitè dels Jocs Olímpics per tal que es permetés  més representacions femenines en un ampli ventall d’esports. El 1928, al Presidente de la IAAF (Federació Internacional d’Atletisme Amateur ) va haver d’acceptar l’entrada de dones a l’atletisme femení als JJOO d’Amsterdam, en concret cinc proves: 100 metres  llisos, 800 metres llisos, relleus 4×100, salt d’alçada i llançament  de disc. No era suficient, però la pressió de Milliat va ampliar considerablement la representació de les dones en els Jocs Olímpics.

En un altre ordre de coses, el 1934, Milliat en una entrevista a la revista femenina “Independent Woman” va defensar el sufragi femení a França. Milliat creia  que el vot femení podria conduir a un major suport als esports femenins:

“Els esports femenins de tot tipus es  veuen  perjudicats al meu  país per la falta d’espais per jugar. Com que  no tenim  vot, no podem fer que les nostres necessitats es facin sentir públicament ni exercir pressió en els sectors adients. Sempre  dic a les meves  noies que la votació és una de les  coses per les quals hauran e lluitar si França vol mantenir el seu lloc entre la resta de nacions  en l’àmbit de l’esport femení.”

 

El 28 de març es van complir 50 anys  de la primera final de futbol femení  a Catalunya. Barça i Espanyol s’ enfrontaven pel títol de la Copa Pernod -patrocinada per  la marca de vermut- en un Camp Nou amb 30.000 espectadors. Aquell matí de 1971 van guanyar les periques  per 1-2.

L’anomenada Penya Femenina Barcelonista, que entrenava  el mític Antoni Ramallets, jugava amb Núria Llansà,  Antònia Mínguez, Giménez, Maria Pilar Gazulla, Lluïsa Vilaseca, Aurora Arnau, Anna Jaques, Maite Rodríguez, Inmaculada Cabecerán, Alícia Estivill, Blanca Fernández, Lolita Ortiz, Consuelo Pérez, Carme Nieto, Fina Ros i Glòria Comas, les 16 pioneres. Imma Cabecerán (nòvia de l ‘exjugador del Barça Pablo García Castany ) va  ser qui tres mesos abans  havia aconseguit  formar el primer equip femení quan, després de convèncer el president Agustí Montal, va posar un anunci a la Revista Barcelonista per a  crear-lo.  Va reunir un grup de noies d’entre 18 i 24 anys que van  debutar al Camp Nou el 25 de desembre de 1970.

Van haver de superar moltes traves i el masclisme imperant a la societat del moment. Per exemple, els deien que si jugaven a futbol no podrien tenir fills. Les cròniques esportives als mitjans van ser dures en alguns casos. A les pàgines de “Dicen…” van escriure que “aquelles voluntarioses noietes estan encara a l’abecé del joc” i van utilitzar expressions com “correteos torpes”, “enjambre de jugadoras” o “punterazos a lo que salga”. “La Vanguardia” va comentar que “por lo que pudimos apreciar, el fútbol femenino no está llamado a ser otra cosa que un espectáculo divertido, ocasional e intrascendente”. A “Barcelona Deportiva” van ser més benevolents: “nos imaginábamos a la mujer jugando al fútbol de manera atropellada. No. Ahora vimos algo diferente”.

Dolors Ortiz, més coneguda com a Lolita va néixer a Barcelona el 1944. Ja era casada i tenia una nena quan formà part d’aquell mític equip. Era davantera i en fou l’ànima. Es va haver de retirar per una lesió. El metge li va dir que, si s’hagués de guanyar la vida amb allò,  l’operaria, però aleshores que les dones cobressin per jugar a futbol era impensable.

La Federació Espanyola de Futbol no va reconèixer oficialment el futbol femení fins al 1980.

Després d’una golejada ( 0-4 ) a les seves rivals, el Chelsea, les futbolistes de l’equip femení del Barça s’han fet amb la primera Women’s Champions League a l’Estadi Gamla Ullevi de Göteborg. Un diumenge dia 16 de maig del 2021 que passarà a la història i que reafirma un Barça que està destinat a marcar una època daurada en el món del futbol.

Paños, Torrejón, Patri, Mapi, Leila, Alexia, Aitana, Hamraoui, Martens, Graham Hansen, Hermoso, Mariona, Vicky Losada, Oshoala, Melanie Serrano i Crnogor?evi?, a més de totes les que eren  la banqueta i per descomptat l’equip tècnic,  ja formen part de la història del Barça i de la Women’s Champions League. I són un referent per a totes les nenes que juguen al futbol.

Stéphanie Frappart, francesa i de 36 anys, va dirigir el partit entre la Juventus i el Dinamo de Kíev a Turin. Ja l’any passat va aconseguir una altra fita en xiular la Supercopa europea que va enfrontar Liverpool i Chelsea. Ha deixat clar que no hi ha diferències entre xiular un partit masculí o un de femení.

Per convicció feminista la Paula, jugadora de l’equip Viajes Entre Rías FF, es va negar a sumar-se al minut de silenci per la mort de Maradona que es va decretar diumenge al partit que enfrontava el seu equip amb el Deportivo Abanca a La Corunya. Durant el minut de silenci que van fer les seves companyes  ella es va posar d’esquena i va seure a terra. L’endemà, en una entrevista al programa A Diario de Radio Marca, va detallar les raons del seu gest i les amenaces de mort rebudes. També va agrair el missatges de suport que li havien fet arribar. No va voler homenatjar “un home maltractador reconegut”, i menys quan no s’havia fet un recordatori de les víctimes de la violència masclista amb motiu  del 25 de novembre.

Per a ella, com per a moltes altres persones, és més important tenir uns valors en la vida personal que unes habilitats futbolístiques que, sens dubte, no nega a l’exjugador que ha mort recentment.

La imatge de la jugadora ha esdevingut viral i ha arribat a Itàlia i Argentina, països d’on venen el gruix de les amenaces.

Això és el que se’n diu tenir les coses clares. Però ha hagut de demanar,  en el seu perfil de Twitter, que pari aquest assetjament i el que pateixen, de forma colateral, les seves companyes d’equip que li han mostrat suport.

Faiza Heidar, de 36 anys, que en els seus temps com a jugadora va arribar a ser capitana de l’equip nacional d’Egipte,  ara és l’entrenadora d’un equip masculí de quarta divisió, l’Ideal Goldi, amb seu a Giza. Va ser la primera entrenadora egipcia – home o dona  – a obtenir el títol d’Educadora d’Entrenadors d’Habilitats  de la Premier, certificat per la Premier League d’Anglaterra.

Aquesta és una bona notícia que significa un altre pas important en la inclusió de la dona  en un esport  que fou sempre exclusiu d’homes en un país que, segons tots els investigadors, és a la cua en matèria d’igualtat.