Sobre el “Congreso Mundial de Familias”

Aquest cap de setmana se celebra a Madrid la sisena edició d’aquest fòrum ultraconservador.

El congrés, en defensa de la importància de la “família natural” — matrimoni  heterosexual “obert  a la vida”, segons l’organització—, comptarà amb la presència de l’eurodiputat popular Jaime Mayor Oreja —qui  ha qualificat d’ “aberració” la interrupció  voluntària de l ‘embaràs— i  del bisbe d’ Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla,  qui   la passada Semana Santa va associar homosexualitat i prostitució i va assegurar que “moltes dones que avorten no poden dormir pel pecat”.

Alguns dels temes que es tractaran són: “com mantenir la família unida”, “solucions pràctiques contra la ideologia de gènere”, el “dolorós drama de l’avortament” o  “el cost social de la pornografia”. Es tracta que la dona ” retrobi la seva autenticitat i redescobreixi la vida a la llar”. Tot plegat,  ultraconservadorisme.  El principal convocant  internacional de la cita és el Centro Howard para la Familia, la Religión y la Sociedad. El seu director,  Allan Carlson,  ha criticat durament  el que considera un assetjament dels governs socialdemòcrates a la família tradicional. Segons Larry Jacobs, director gerent  del Congreso Mundial de las Familias, Espanya “és un país que encara s’està recuperant de vuit  anys  de José Luis Rodríguez  Zapatero, qui va  imposar  a la ciutadania la legalització  del matrimoni homosexual i l ‘avortament”. (El País, 25 maig: Un foro ultraconservador llama al regreso de la mujer al hogar)

 

 

 

 

Es demana la retirada d’un anunci sexista

L’anunci d’un cotxe, el  model  Giulietta  de la marca Alfa Romeo, que s’emet per televisió, diu: “Mírame, tócame, incítame, provócame, sedúceme, contrólame, protégeme, grítame, relájame”. Dos d’aquests imperatius han estat considerats inadequats pels observadors de El Instituto de la Mujer (que vetlla per la igualtat entre homes i dones) . L’organisme ha demanat als responsables de l’empresa la seva retirada o  modificació, per dos verbs: “grítame” i “contrólame”, que donen lloc a interpretar que les dones tenen comportaments permissius i que fomenten la violència de gènere   en mostrar que és normal cridar i controlar una dona.

L’organisme, que depèn del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, també s’ha dirigit a Danone perquè “reflexion” sobre un anunci del seu producte Actimel on alguns nens elogien les seves mares per les tasques domèstiques que elles fan.  L’Institut  creu que també haurien de referir- se als seus pares per encoratjar la corresponsabilitat.

A l’Afganistan unes nenes són assassinades a l’escola

En una escola de l’Afganistan han estat assassinades més de 120 nenes i 3 professors. Els autors de l’atac, conservadors radicals,  s’oposen a l’educació de les nenes i les dones. Els crims s’han produï a la província de Tajar, al nord-est. Segons la Policia, els radicals van utilitzar unes pólvores tòxiques per contaminar l’aire a les aules, i desenes d’estudiants van perdre el coneixement. La Direcció Nacional de Seguretat (DNS, l’agència d’intel·ligència afganesa) creu que els talibans estan decidits a provocar el tancament d’escoles. Segons un membre de la Direcció Nacional de Seguretat, Lutfulà Mashal, ells es proposen tancar escoles. En intoxicar les nenes pretenen generar por, intenten aconseguir que les famílies no enviïn les seves filles a l’escola.

Des del 2001, quan va ser enderrocat el règim talibà, les nenes i adolescents han tornat a les aules, especialment a la capital, Kabul. Abans tenien prohibit treballar i rebre educació.

Tot i així, , se segueixen produint atacs contra estudiants, professors i centres educatius, normalment al sud i l’est del país, que són zones més conservadores, on els talibans tenen més suport. ( El Periodico)

 

Dones “a les amèriques”

Al setmanari del diari El Pais d’avui 20 de maig hi ha un reportatge sobre dones que van anar al nou continent. El reportatge es fa ressò del llibre escrit per l’historiador  Juan Francisco Maura de la Universitat de Vermont, publicat recentment per la Universitat de València, Españolas de ultramar en la historia y la literatura.

Ja en el tercer viatge de Colón (1497-1498) s’ha documentat la presència de 30 dones a petició dels reis Isabel i Ferran.  Ja al s. XVI podem parlar, per exemple,  de CATALINA DE ERAUSO, coneguda amb el sobrenom de la Monja Alférez o d’ ISABEL  BERRETO, almiranta de Felip II. N’hi ha d’armadores com BEATRIZ DE LA CUEVA,  innovadores com MARÍA ESCOBAR i empresàries com MENCÍA ORTIZ.  D’altres, ja nascudes a Amèrica i descendents d’espanyols, com sor JUANA   INÉS  DE LA  CRUZ van reivindicar el paper de les dones oprimides.

Segons Carolina Aguado, comissaria de l’exposició del Museu Naval de Madrid No fueron solos, allò que tenen en comú totes aquestes dones és el seu coratge. L’havien de tenir en una societat on la dona era un zero a l’esquerra i on un viatge d’aquestes característiques a un món desconegut era ple de perills (  pirates,  naufragis, malalties, lluites…) Tota una gesta.

Alguna d’aquestes aventures les va narrar la mateixa protagonista en forma de memòries. La “monja alférez” ( a la fotografia) , novícia d’un convent espanyol, explica que va haver de lluitar vestida de soldat. Els seus superiors van tolerar totes les vulneracions a les normes, fins i tot els seus gustos sexuals poc ortodoxos.

Reportatge ELLAS TAMBIEN HICIERON LAS AMÉRICAS ( El País)

Nova novel·la de LIONEL SHRIVER

L’autora de la novel·la Tenemos que hablar de Kevin ( Anagrama) sobre les reflexions de la mare d’un adolescent que ha comès un crim atroç i recentment adapatada al cinema,  amb una actuació magistral de Tilda Swinton ha publicat també en Anagrama Todo esto para qué, un relat sobre el càncer i l’injust sistema sanitari dels EEUU. La protagonista, Glynis, malalta de càncer odia la tan estesa creença que vel càncer el vencen aquells que s’hi acaren amb valentia.

LIONEL SHiVER va néixer com   Margaret Ann Shriver el 18 de maig de 1957 a Carolina del Nord, filla d’un pastor presbiterià i una mestressa de casa. Però als 15 anys va decidir que un nom masculí amb connotacions ferotges feia més per ella. Es dedica al periodisme i havia publicat 6 novel·les sense gaire èxit abans de la gran repercussió de Tenemos que hablar de Kevin.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

S’HAN PRODUÏT DOS NOUS CASOS DE DONES TROBADES MORTES A LA SEVES LLARS.  JA SÓN 18 LES VÍCTIMES D’ ENGUANY.

LA PRIMERA DE LES DONES MORTES, DE 75 ANYS,  FOU TROBADA A MANZANARES (CIUDAD REAL) EL 4 DE MAIG; L’ALTRA CAS, UNA   DONA  DE 48 ANYS, VA SER TROBADA EL DIA  14 A ESTEPONA (SEVILLA). CAP DE LES DUES HAVIA DENUNCIAT EL SEU AGRESSOR. EN TOTS DOS CASOS ELLS ES VAN SUÏCIDAR.

 

 

Víctima número 16 de violència masclista

A Elx ( Alacant) una dona de 25 anys ha estat morta pel  seu company qui s’ha lliurat a la policia nacional. Segons ha dit la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, el detingut, un home de 58 anys, no tenia antecedents per maltractament i tampoc la víctima havia presentat cap denúncia contra el seu agressor.

Amb aquesta nova mort s’han produït ja 16 casos al conjunt de l’Estat espanyol.